/

Xavier Morro: “He conegut a molts alumnes, persones i companys que eren autèntics herois en les seves matèries”

Professor que s’incorpora a la jubilació parcial després de 29 anys al Col·legi Episcopal

Xenia Canales, Paula Alarcon i Ona Torne

Enguany a la nostra escola es pre-jubilen dos professors que porten tota la vida al centre. Ells són el Xavi Morro i Josep Ametlla és per aquest motiu que els hem entrevistat.

El Xavier Morro va estudiar química i va començar treballant a un laboratori però temps després va veure que no li agradava del tot la feina que feia. Va descobrir el món de l’educació on es va iniciar fins a dia d’avui.

Per què va decidir ser docent?

Vaig treballar durant 5 anys en un laboratori químic com anaurista. Aquesta era una feina molt repetitiva que no tenia massa variacions. Una vegada format en el laboratori vaig decidir deixar-ho perquè era molt rutinari i monòton.

Si no hagués treballat de docent, a quin altre ofici s’hauria dedicat?

Segurament hagués continuat sent químic, el que passa és que en aquells temps s’estaven informatitzant els laboratoris; d’això fa trenta cinc o quaranta anys. M’hagués especialitzat en informàtica química per controlar processos de gestió.

L’Episcopal ha estat el primer centre on ha exercit com a docent?

No, a més vaig estar treballant als estius a Maristes donant classes de reforç abans de formar-me com a químic.

Quants anys porta al centre?

Porto des de l’any 1993. Uns 29 anys.

Quan i com hi va arribar?

Doncs estava fent un any sabàtic perquè havia nascut el meu fill. Un temps després em va trucar el Jordi Capdevila que necessitaven un professor de matemàtiques al centre ja que l’anterior deixava la seva feina perquè se n’anava a treballar a la indústria privada. Llavors em va entrevistar Mossèn Pardell qui era el director del col·legi en aquell temps i em vaig retrobar amb ell ja que anys enrere quan jo estudiava aquí al centre i ell havia estat el meu professor de religió. Després de l’entrevista vaig acceptar i des de llavors, aquí estic.

Per què s’hi va quedar?

Primer perquè em van entrevistar i posteriorment em va agradar ja que vaig aprofundir en el tema de l’ensenyament i vaig veure que em planava, vaig notar que l’escola sabia treure un molt bon rendiment i aquell va ser un altre punt a favor que va fer que em quedés. He tingut 2000 alumnes des que vaig començant, incloent així 2000 històries diferents cada any, no només dels alumnes sinó també dels pares. Dels 29 anys que porto aquí, 28 he estat tutor i això m’ha permès conèixer històries tan emocionants, com dures i d’altres de molt felices. Això m’enriquia com a persona.

Com ha estat el vostre pas pel centre?

Com ja he dit, he conegut a molts alumnes, persones i companys que eren autèntics herois en les seves matèries. Diferents punts de vista i també companys molt agradables amb els que sortir de festa i fer sopars, en general conviure amb ells en moments d’oci, tot això ha estat el que m’han fet créixer personalment.

A banda de ser professor, ha tingut algun altre càrrec important a l’escola?

He estat tutor, a l’equip de batxillerat onze anys, tres anys de cap a l’equip de departament i també tres anys a la comissió de qualitat del col·legi.

Quines matèries ha impartit al centre?

Matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials i química a batxillerat. I abans al que era el BUP. També he estat algun any a 2n i 3r d’ESO. Vaig impartir un any física i després he estat dirigint diferents treballs de recerca durant bastant anys.

Quines han estat les matèries que li han agradat més d’ensenyar?

Sobretot les matemàtiques. Ja se sap que les matemàtiques són interessants, t’atrapen. La sensació que tens quan et surt un problema després de tot l’esforç que has posat és una gran sensació que t’aporten les matemàtiques. Són la font de qualsevol de les ciències, l’arrel de totes aquestes branques. Sense les matemàtiques aquestes no existeixen.

S’ha plantejat alguna vegada canviar d’escola?

Mai, som el millor col·legi de Lleida; una escola on la demanda està per sobre de l’oferta per tant estic treballant en un col·legi que ho està fent bé ja que molta gent que hi vol venir. Per tant, no, mai m’ho he plantejat.

Considera que l’ensenyament ha canviat, des que va començar ha ser docent?

De fet, el que ha canviat és la societat més que l’ensenyament. És a dir, ara estem vivint en un moment on la immediatesa ho marca tot llavors si alguna cosa no és “ ja “ no ens interessa, necessitem estímuls que ens donin respostes immediates. Abans no era així; abans hi havia una certa pausa de temps i ara estem vivint molt de pressa i per tant l’ensenyament ha canviat perquè ha canviat la societat i els joves no són més que reflexes de la societat.

Ha sabut adaptar-se bé a les noves tecnologies, a la nova manera d’ensenyar?

Les noves tecnologies només són eines, considero que no ha canviat res. Les eines noves simplement són una adaptació al que ja teníem. Per exemple, les calculadores són autèntics ordenadors que resolen la meitat dels exercicis que feu a classe però dubto molt que us hagueu llegit el manual de com funciona. Pel contrari, sabríeu resoldre altres qüestions més enllà d’operacions simples que és pel que la utilitzeu. Per tant, què en traiem de les noves tecnologies si no controlem les que hi havia abans d’aquestes?

Ha vist canvis dels alumnes, segons passaven les noves generacions?

Bàsicament els alumnes no han canviat gaire ja que al cap i a la fi, són joves que d’aquí un any o dos estaran a la universitat. Per tant, el que busquen és treure la màxima nota per poder estudiar el que realment volen i en un futur el que els hi agrada. Per tant, tenien el mateix problema que vosaltres, que era la nota de selectivitat ja que és el que marca si podrien o no entrar a la carrera. El que ha canviat és la moda, per exemple abans els hi agradava el Heavy Metal i ara als alumnes els hi agrada el reaggetton.

Quines anècdotes o històries recorda d’aquests darrers anys?

Cada any que he estat tutor he pogut gaudir dels viatges de fi de curs. Per exemple, un any que vam anar a Londres. Com ja sabeu, en aquesta ciutat hi ha una hora de diferència amb Espanya, doncs pensàvem que l’hora de l’espectacle que havíem d’anar a veure era una altra i 10 minuts abans de l’obra ens vam adonar que l’hora era aquella. Vam reunir la gent per telèfon i vam haver de córrer 2km en cinc minuts fins arribar al lloc. La gent es sorprenia al veure’ns, ja que érem un grup de persones molt gran corrent pels carrers de Londres.

Aquell mateix any Rowan Atkinson estava fent una obra de teatre i va anar Michael Jackson a veure aquesta obra, i vam veure a un munt de gent esperant a la sortida del Michael Jackson del teatre.

Quines són les sensacions al saber que el vostre pas per l’escola arriba al seu fi?

La sensació es agredolça; per una banda content perquè el que he estat fent m’ha agradat i també per la nova vida que m’espera i d’altra banda una mica de tristesa per deixar a la gent amb la que he conviscut tots aquest anys .

Moltes gràcies professor Xavi Morro per dedicar el teu temps i la teva vida a ensenyar a aquest centre de manera vocacional i apassionada així com també per haver compartit aquest moment de l’entrevista amb nosaltres