BRUNO BONET LARA, jugador de futbol sala federat de PONENT FUTSAL ALCARRÀS
“Els moments previs a la competició no em generen angoixa ni nervis, sinó tot el contrari: afronto els partits amb un estat d’ànim alegre i optimista, sense necessitat de seguir cap mena de ritual de concentració.”
l Bruno Bonet troba la seva felicitat en la pràctica d’un esport d’equip, una activitat a la qual dedica entre dues i tres hores a la setmana. Per a ell, la principal motivació per assistir als entrenaments és el fet de moure’s en un entorn grupal i divertit, un espai on ha pogut conèixer molta gent i fer un bon grup d’amics. A diferència d’altres esportistes, el Bruno assegura que els moments previs a la competició no li generen angoixa ni nervis, sinó tot el contrari: afronta els partits amb un estat d’ànim alegre i optimista, sense necessitat de seguir cap mena de ritual de concentració.
El valor més gran que destaca d’aquesta experiència és el treball en equip. Sent que els seus companys són un refugi essencial, en els moments d’èxit i en els més complicats. En l’aspecte emocional, el seu entrenador compleix el rol de motivador i guia davant les frustracions, fet que fa que a ell no li afecti gens la derrota, ja que el seu objectiu principal és gaudir. Tot i que admet que l’esport federat li treu temps lliure – incrementa el volum de deures i fa que arribi més tard a casa-, el Bruno manté ben viu el seu somni de futur: continuar progressant per arribar a jugar en un equip exigent i formar part d’un club cada cop millor. De moment, ja forma part de l’equip de la selecció lleidatana i de la catalana.
El Bruno, abans del partit amb la selecció Catalana (Any 2026)
ONNA COMPTE HORTAL, gimnasta rítmica federada del CN Lleida
“Per calmar la pressió davant una competició parlo amb les meves entrenadores, que em transmeten el suport necessari per afrontar el meu neguit”.
L’Onna viu la gimnàstica rítmica federada amb una gran intensitat, dedicant-hi un total de deu hores setmanals repartides en tres dies. La seva gran motivació per tancar-se al pavelló és el pur divertiment i l’oportunitat de compartir confidències i créixer al costat de les seves companyes, les quals considera un pilar fonamental per tirar endavant i superar qualsevol dificultat a les pistes. Abans de sortir a competir, l’Onna confessa sentir-se envaïda pels nervis i la inseguretat de si l’exercici sortirà bé. Per calmar aquesta pressió, recorre a un emotiu ritual: parlar amb les seves entrenadores i rebre una forta abraçada de suport que li transmet la seguretat necessària per trepitjar el tapís.
Sense la figura d’un psicòleg esportiu al centre, són precisament les entrenadores i els seus pares qui fan aquesta funció, aportant-li l’estabilitat emocional que necessita. Tot i que reconeix que l’esport demana sacrificis i hores de son —fins i tot rebent deures després de cada competició per reflexionar sobre l’actuació—, a l’Onna no li afecta perdre, ja que la seva prioritat absoluta és passar-s’ho bé i gaudir del companyerisme. El seu gran somni és seguir progressant i aconseguir classificar-se cada any per al Campionat d’Espanya.
L’Onna, al Campionat Nacional d’Oviedo, Abril 2026
L’esport, pilar fonamental en la vida acadèmica dels esportistes
L’esport s’erigeix com un dels pilars fonamentals de la formació dels nostres alumnes. Des de les etapes inicials de Primària fins a la culminació dels estudis de Batxillerat i Cicles Formatius, la institució entén l’activitat física com una eina indispensable per al creixement humà de manera que molts dels nostres estudiants compaginen les exigències acadèmiques amb la pràctica esportiva, tant en l’àmbit escolar de base com en el nivell federat d’alt rendiment, – dins o fora del Col·legi – que requereix una disciplina excepcional.
L’esport no només contribueix al desenvolupament motor i a la salut física, sinó que es converteix en un vehicle de transmissió de valors essencials com l’esforç diari, la constància davant les dificultats, el respecte absolut cap als companys i rivals, i la riquesa del treball en equip. Aquests valors preparen els joves per als reptes de la vida adulta, facilitant que els alumnes tinguin l’oportunitat de créixer amb equilibri, tant en el vessant acadèmic com en el personal, sota la guia de professionals que entenen la competició com un aprenentatge constant.
Aquesta realitat es fa palesa a través de la gran diversitat de disciplines que practiquen els estudiants, entre les quals destaquen la gimnàstica rítmica, el tenis, l’atletisme i el futbol. Val a dir que alguns d’aquests alumnes i alumnes duen a terme l’esport professional fora de l’àmbit escolar, permetent evidentment la bona conciliació entre l’esport i l’àmbit acadèmic. L’esport no només reflecteix la varietat d’interessos de l’alumnat i el seu talent, sinó que també mostra la diversitat d’oportunitats que avui dia s’ofereix per potenciar les habilitats específiques sense oblidar, en cap moment, el component lúdic i social de cadascuna de les disciplines.
Es pot percebre amb claredat com els nostres protagonistes avui viuen aquesta passió per l’esport, amb una intensitat que els defineix individualment, a cadascú/una en el lloc pertinent. Les seves experiències mostren els reptes logístics i emocionals que afronten per mantenir el nivell en ambdós camps, així com els objectius ambiciosos que es plantegen de cara al futur. Mentre alguns somnien en la professionalització, d’altres valoren l’esport com el seu refugi i escola de vida, confirmant que el Col·legi Episcopal té un paper clau en aquest procés en oferir l’entorn i el suport necessaris per a què l’esport formi part indestriable del seu camí cap a la maduresa.
JORDI BONET CAU, jugador federat del Club Maristes Lleida
“L’esport m’ha ensenyat que sempre ho has de donar tot i no rendir-te mai”.
El Jordi va començar a jugar a futbol sala a l’escola quan tenia sis anys, influenciat pel seu grup d’amics, i des de llavors la seva evolució no s’ha aturat. Actualment manté un ritme de preparació altíssim que compagina amb els estudis gràcies a una bona organització: entrena tres dies a la setmana amb el seu equip de futbol sala i dedica uns altres tres dies al gimnàs, sumant sessions intenses de fins a tres hores de pista i dues de musculació, a més de córrer pel seu compte. Aquest nivell d’exigència l’ha portat a competir en l’àmbit autonòmic i nacional, vivint el seu millor moment en debutar a la lliga nacional i en disputar la Copa Catalunya contra l’Alforja. En la creu de la moneda, el seu pitjor record és la difícil derrota contra el Ripollet.
Abans de saltar a la pista, el Jordi es prepara escoltant música i fent un bon escalfament; gestiona els nervis de manera interna, “aguantant-se” la pressió, i combat la frustració d’un mal partit mirant vídeos per rectificar els errors. Curiosament, assegura que tot aquest esforç no li suposa cap sacrifici perquè té clar el seu objectiu, impulsat per l’ajuda constant de la seva família. Amb referents com el porter Luan Muller, el seu somni és arribar a jugar a Primera Divisió i es projecta d’aquí a uns anys estudiant a Barcelona i militant en un equip de la capital. L’esport li ha ensenyat que “sempre ho has de donar tot i no rendir-te mai”.
EQUIP DE GIMNÀSTICA RÍTMICA, Col·legi Episcopal
“El més important és no deixar-se caure mai les unes a les altres”
Les membres més petites del col·legi ens recorden l’essència pura de l’esport base a través del joc, el companyerisme i la il·lusió. Amb una trajectòria d’entre un i tres anys a l’escola, aquestes gimnastes tenen clar que el que més els agrada d’entrenar és passar estones divertides amb les seves amigues, mentre que la part amarga són aquells moments en què, de vegades, es fan una mica de mal. Tot i que els entrenaments són un espai de retrobament, el que realment els fascina és la competició, especialment l’emoció de l’entrega de premis. Abans d’entrar al tapís, els nervis i l’emoció es barregen, però es transformen en felicitat i satisfacció un cop acaben l’exercici, sortint sempre amb un gran somriure a la cara.
La figura de la seva entrenadora és un pilar de total confiança i un suport indispensable per a elles. En aquest equip, on la pilota és l’aparell preferit de totes, han après que la clau de la rítmica és el suport mutu: s’ajuden, es corregeixen i tenen una màxima que apliquen rigorosament com si fossin una sola pinya: “No deixar-se caure mai les unes a les altres”.
ÀLEX SOLÀ FLORENSA, Atletisme
“Ves poc a poc i no vulguis córrer abans d’hora”
L’Àlex Solà és un dels atletes joves més destacats de la Lleida Unió Atlètica (Lleida UA). Com a velocista de referència en les categories de formació, compta amb diverses medalles i rècords en l’àmbit català i espanyol.
Per a l’Àlex, l’atletisme és una passió innata que va néixer d’ell mateix a la primerenca edat de sis anys pel simple plaer i la pulsió de córrer. Avui dia, amb 15 anys, aquest impuls s’ha transformat en una rutina exigent de dotze hores setmanals —repartides en quatre dies a raó de tres hores diàries—, entrenant en equip i sota la tutela d’un entrenador personal. Aquest esforç l’ha portat fins al nivell nacional, guardant com el seu millor record la participació al Campionat d’Espanya Sub-16 a Gijón, una fita que va ser el fruit d’una organització mil·limètrica amb els estudis.
Tot i que admet que es posa nerviós abans de la competició i que li afecta no obtenir els resultats esperats, sap gestionar la pressió recolzant-se en el seu entrenador, així com en els ànims de la seva família i amics, que mai es perden una cita a la grada. El seu gran sacrifici és vèncer la mandra aquells dies en què no ve de gust entrenar, però la seva ambició és clara: fixant-se en el seu ídol Usain Bolt, el seu somni és arribar a les Olimpíades i dedicar-se professionalment a l’atletisme. Del seu camí es queda amb el valor de les persones i lliçons com la dedicació i la paciència, recomanant l’esport als més petits amb un consell molt savi: “Ves poc a poc i no vulguis córrer abans d’hora”.
Esportistes, dins i fora de l’escola
