Joel Franco
Sebastián Aguerrebehere, empresari de l’empresa Herbalife Internacional, ens explica la seva experiència i la seva opinió de com a estat el canvi d’un país a un altre i el canvi que li ha comportat a adaptar-se en la nostra societat.
- Com i quan vas arribar al país?
Vaig arribar amb els meus pares i els meus tres germans, amb avió des d’Argentina, l’any 1987.
- Per què vas vindre a Lleida?
Primer vaig vindre amb els meus pares als catorze anys a Sant Feliu de Guíxols. I després, quan jo tenia divuit anys, els meus pares van marxar un altra vegada a Argentina i jo vaig venir a Lleida per estudiar INEF.
- Quin va ser el teu primer treball, et va costar molt trobar-lo?
El meu primer treball ja va ser a Argentina quan tenia dotze anys, anava a les cases a tallar la gespa. I aquí, en arribar, el primer estiu, amb catorze anys, vaig treballar en un Supermercat a Rosamar (Costa Brava). No em va costar gens aconseguir feina.
- Com ha sigut el canvi d’economia d’un país a l’altre?
Personalment, no vam notar molt el canvi, ja que teníem una bona situació econòmica. Al que sí que em vaig haver d’acostumar va ser al pas del canvi de moneda, del peso a l’euro.
- Què va representar haver de deixar-ho tot a l’Argentina i arribar a un país desconegut?
El més difícil per a mi va ser deixar els cosins, tiets, avis i els amics de l’escola. I un canvi bastant fort va ser l’idioma, ja que aquí vaig haver de fer els estudis en català, però, tot i això, em vaig adaptar bastant ràpid.
- Viatges regularment a Argentina?
No, fa molts anys que no hi vaig. Al principi sí que hi anava, ja que era jove i volia visitar la família, però després, quan vaig tornar a Espanya, ja no vaig viatjar més.
- Com portes la relació amb la família, a Argentina?
Actualment, porto bé la distància perquè ja fa molts anys que estic aquí. Sí que és veritat que al principi els trobava molt a faltar, però els veia quan anava a visitar-los.
- És fàcil adaptar-se a una nova societat?
Per a mi no va ser fàcil ni difícil adaptar-me a la societat d’aquí, simplement vaig anant aprenent els costums i l’idioma i em vaig anar desenvolupant fins al dia d’avui.
- Penses que has sigut acceptat per la societat?
Sí que penso que he estat acceptat; al principi com adolescent tots els meus companys m’imitaven l’accent argentí, cosa que es feia una mica pesat, i per això vaig optar per parlar català des del principi. Pel que fa a la resta, m’he adaptat bé.
- Com et sents quan un familiar teu ha mort i tu et trobes a quilòmetres de distància?
El tema de la mort dels familiars d’allí afecta com tots suposo, però en el meu cas, com que fa tant de temps que no ens veiem crec que això fa que no sigui tan tràgic.
- Penses que la societat té diferències a l’hora d’atendre una persona immigrant?
Penso que depèn del teu caràcter seràs més acceptat o no, que no pas si ets estranger. Si vas predisposat a què et tractin pitjor segurament que et trobaràs gent que et tracti pitjor, però si ets positiu i aportes a la societat, la societat també t’aportarà a tu.
- Vas venir a Lleida amb inseguretats o preocupacions?
L’única preocupació que tenia en vindre a Lleida és que no hi havia platja, ja que, a Sant Feliu de Guíxols, el primer lloc on vaig viure en arribar a Espanya, n’hi havia.
- Tens intenció d’estabilitzar-te a Lleida o hi ha altres plans?
Jo ja he fet la meva vida aquí, amb la família, però segurament marxarem als EUA a viure un temps.
- Has rebut ajudes econòmiques per part de l’administració (Ajuntament, Generalitat…) per tal de poder tirar endavant?
Vaig tenir una beca a INEFC per pagar una part dels estudis perquè els meus pares estaven a Argentina i jo estava sol estudiant i treballant aquí, això em va permetre tirar endavant.
- Has rebut algun altre tipus, al marge de l’economia, que t’hagi facilitat viure o integrar-te a Catalunya?
La millor ajuda que vaig tenir va ser al COU, una professora de reforç de català que em va ajudar molt i vaig poder fer la selectivitat en català.
