Mireia Garra Barceló: “Ens hem de mentalitzar que el nivell i el model actual de consum no és sostenible”

La Mireia és coordinadora provincial de Creu Roja a les comarques de Lleida

Laura Mora i Raquel Ruiz

Ens situem en el marc dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible. En aquest context i de cara al 2030, es treballa amb la idea de reduir les desigualtats que hi ha al món. Què és allò que fa Creu Roja en aquest sentit?

Treballem en dues vessants, la de proximitat centrada a intentar pal·liar les vulnerabilitats de les persones del nostre entorn; en aquest cas, a la província de Lleida a través de les nostres accions que desenvolupem a través de les nostres assemblees arreu de la província, ubicades principalment a les capitals de comarca, on el nostre voluntariat és la clau de la nostra intervenció.

El segon vessant és la cooperació pel desenvolupament, on es treballa internacionalment implementant projectes per intentar millorar la qualitat de vida de les persones en diferents països arreu del món.Nosaltres, des de Lleida, no gestionem directament aquest tipus de projecte, però sí que fem incidència i sensibilització sobre les desigualtats existents.

Després de la pandèmia i ara amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, creu que les desigualtats s’han fet més grans?

Estem en una situació d’inflació molt important, on els experts ens diuen que el nivell de vida ha crescut sobre un 10% de l’inici de l’any a ara, fet que suposa un encariment important del “cost de la vida” en relació amb la cobertura de les necessitats bàsiques. En termes generals i simplificant molt la qüestió, vol dir que tot és més car, però malauradament, els salaris no han experimentat un creixement, i, per tant, les persones hem perdut nivell adquisitiu. Si moltes de les persones amb les quals treballem tenien dificultat per cobrir les seves necessitats abans d’aquest increment de costos, avui en dia, encara ho tenen més complicat; com a resultat, s’ha incrementat la vulnerabilitat de moltes llars. També estem davant d’una situació on el fet de tenir un treball estable no té per què significar viure sense preocupacions econòmiques; algunes persones ens podrien dir que treballen per sobreviure, el salari no els dona per tenir estalvis o fer front a imprevistos, fet que genera molta angoixa i frustració en aquestes persones.

Creu que les diferències que hi ha avui dia entre la classe alta i la classe baixa són molt més greus que en altres temps? Es parla que la classe mitjana està desapareixent. Què en pensa?

Ho relaciono amb la resposta anterior, el nivell de vida està pujant a un ritme que no va acompanyat amb l’augment dels ingressos de les persones o les famílies, fet que suposa que perdin nivell adquisitiu. Els analistes ens adverteixen sobre la polarització, sobre les desigualtats econòmiques, la tendència -ens diuen- és que cada vegada l’escletxa serà més gran malauradament.

Ha augmentat el nombre de persones necessitades?

Sí, com us comentava, avui en dia tenir un salari no vol dir viure sense cap mena de preocupació econòmica en funció dels ingressos que generis. En molts dels nostres projectes complementem o donem un respir a aquestes famílies a través d’ajudes econòmiques o entrada de béns de primera necessitat.

Realment, és possible acabar amb les desigualtats? Com?

Aquesta competència recau en l’Estat, que a través de les seves polítiques socials ha de vetllar pel benestar dels i les seves ciutadanes. Hi ha diferents prestacions com pot ser l’ingrés mínim vital de l’Estat central o la renda garantida de la ciutadania de la nostra comunitat autònoma que pretén, justament, intentar garantir uns ingressos mínims a les unitats familiars, de les quals en valora la situació de manera individual i el nombre de persones que les componen, per calcular quina ha de ser la prestació a percebre en termes econòmics. No totes les persones que les sol·liciten hi tenen dret, donat que es demana complir uns criteris econòmics i administratius que no tothom els compleix, fet que no vol dir que no necessiti aquestes ajudes.

Com creu que afecta psíquicament aquesta situació a les persones desfavorides?

De moltes maneres, genera una situació molt gran d’estrès i angoixa, problemes per dormir, sentiments de tristesa o desesperació, incertesa, solitud, de desesperança. Té una afectació molt important en la salut mental de les persones i el seu estat anímic.

Està preparada la Creu Roja si el conflicte depassa les fronteres?

La Creu Roja és una entitat humanitària que actualment està present a 192 països. A través de la nostra Federació Internacional, intentem donar resposta a totes les necessitats humanitàries que es detecten a través de les nostres societats nacionals donant compliment al nostre mandat de vetllar per esmorteir el sofriment i la vulnerabilitat a través dels nostres set principis rectors: humanitat, imparcialitat, unitat, caràcter voluntari, neutralitat, independència i universalitat.

Creu que tal com està la situació actual serà possible assolir un futur sostenible?

Ens hem de mentalitzar que el nivell i el model actual de consum no és sostenible i que cadascuna de nosaltres podem fer coses per reduir el nostre impacte mediambiental.

El curs passat, quan va venir a l’escola, ens va parlar de la importància del voluntariat. Vostè creu que aquest podria ser un primer pas per ajudar a reduir les desigualtats?

I tant, cadascuna de nosaltres a través del voluntariat podem contribuir a fer un món més just, igualitari i humà en el nostre entorn més proper. Totes nosaltres tenim qualitats i capacitats que, compartides, poden millorar la qualitat de vida de les persones que ens envolten.