La joventut de la Mariona ha estat acollida per Berlin, on ha pogut perseguir el seu somni i dedicar-se al que realment l’apassiona
Alba Nuño i Jasmeen Jassi
Mariona Palau, exalumna del col·legi Episcopal a qui vam entrevistar, ens parla de la seva experiència en els estudis i en el món laboral, i com va afrontar el fet d’anar a estudiar a l’estranger, lluny de la seva llar.
Mariona, nascuda l’any 1995 a Lleida, interessada en el món creatiu, va cursar el batxillerat artístic i va anar a la Universitat Elisava de Barcelona a estudiar disseny gràfic, i actualment es troba a Amsterdam treballant de manera autònoma i entre els seus clients es troba la famosa empresa de roba esportiva Adidas.
Com recordes el teu pas per l’Episcopal?
Va ser una època molt bonica, ho vaig gaudir moltíssim. Vaig fer el batxillerat artístic, encara que en un principi anava a fer el científic o doble via, però em vaig adonar que el que realment m’agradava era el món més creatiu de les arts i el disseny i vaig tenir la sort de poder fer-ho al col·legi, ja que crec que se surt molt preparat cursant el batxillerat al col·legi Episcopal. Vaig aprendre moltíssim i vaig conèixer professors i companys molt guais.
Sempre has tingut clar què volies estudiar? O tenies moltes opcions de carrera?
No, a la meva família tots són científics, de números i tal, i realment jo tenia com certa influència de la part més científica, per tant, vaig dubtar molt, però al final vaig decidir seguint el meu instint i pensant en el que realment m’agradava a mi.
Després al moment d’escollir la carrera no tenia clar si fer disseny gràfic o belles arts, i va ser una professora del col·legi, la Inés Rovira qui em va recomanar la Universitat Elisava de Barcelona i la carrera de disseny gràfic, perquè em va explicar que té una part molt potent a nivell tècnic i teòric, i una part pràctica molt creativa, de manera que és com un equilibri de diferents disciplines.
Va ser difícil el fet d’explicar a la teva família que volies fer una carrera artística?
Tot i que a la meva família són tots de ciències i números, per sort, em van entendre perfectament quan els vaig dir que volia seguir el meu instint i elegir la rama artística, que és el que realment m’agrada. No tenia cap pressió per part de la família, sinó al contrari, em van donar suport.
Quina va ser la teva experiència en la selectivitat, en la fase general i específica? Et preocupava molt la nota?
Com que ja tenia decidit que aniria a una Universitat privada, allí no importava gaire la nota de selectivitat, però com que jo era una persona molt estudiosa, sí que estava preocupada per la nota. No obstant això, després de fer la selectivitat em vaig adonar que no era per a tant, el fet de fer un examen que determinaria el teu futur, sinó que era més la pressió i l’estrès de les setmanes prèvies.
Quina és la teva trajectòria d’estudis? Et va agradar el que vas estudiar?
Com he dit, després de cursar el batxillerat artístic vaig estudiar disseny gràfic a la Universitat Elisava de Barcelona. Soc conscient que molta gent després d’un grau fa cursets o màsters, però com que no ho necessitava vaig decidir deixar els estudis.
Parla’ns de la teva experiència a la Universitat. Et preocupava molt la nota o et conformaves amb aprovar?
Tenia moltes ganes d’anar a estudiar a Barcelona, ja que és una ciutat molt guai a nivell creatiu. Va ser una experiència on vaig aprendre molt, vaig conèixer nova gent i vaig poder independitzar-me. Ho recordo com una etapa molt positiva.
Vas gaudir més a l’institut o a la universitat?
Vaig disfrutar tant a l’institut com a la universitat, ja que són dos mons totalment diferents.
Creus que tot el que has estudiat al batxillerat i a la universitat realment t’ha set útil per la teva professió o creus que s’hauria de canviar alguna cosa?
No canviaria res perquè tot el que vaig aprendre em va servir molt per entendre els conceptes i poder posar-los a la pràctica en el món laboral. Vaig intentar ser com una esponja, és a dir, retenir tota la informació possible i explotar tots els coneixements adquirits.
Quina és tan teva trajectòria laboral? Parla’ns de la teva professió actual.
L’endemà de presentar el treball de fi de grau, un professor de la universitat es va posar en contacte amb mi i vaig començar a treballar amb ell a Barcelona, on vaig estar 2 o 3 mesos treballant durant l’estiu. Després vaig anar a Alemanya on vaig fer pràctiques amb Adidas, i més tard, vaig anar a Amsterdam, que és on estic vivint actualment, treballant de dissenyadora gràfica i directora d’art.
Quina ha set la teva experiència a l’hora d’anar a viure a un altre país per treball?
Evidentment, el fet d’independitzar-te i anar a viure a un altre país és una experiència super interessant, tot i que, viure amb la família és molt còmode. Marxar de la ciutat per mi va ser un punt a favor.
Quins consells ens donaries com a estudiants de batxillerat per al futur?
Entenc perfectament la vostra preocupació perquè està detectat que és un moment de molta inseguretat pels joves, amb dubte existencials, confusions, etc. Jo us diria que seguiu la vostra intuïció i feu aquest exercici de pensar que és el que realment us agrada i a què aspireu a arribar en aquesta vida, desfent una mica el puzle per treure-us de sobre la pressió.
També us dic tinc amics que van començar una carrera i després es van adonar que s’havien equivocat i a l’any següent van canviar els estudis i no passa absolutament res, és a dir, no s’acaba el món ni es mor ningú.
