Imatge de les redactores amb la Mar Jové (Pròpia)
Imatge de les redactores amb la Mar Jové (Pròpia)
/

Mar Jové: la vocació del professorat

“Entrar a classe i veure tots els alumnes m’aporta una felicitat immensa”

Etna Moreno, Mar Martínez i Marta Moya

La Mar Jové és una exalumna de 29 anys del Col·legi Episcopal de Lleida. Ella, ja des de ben petita, sabia que el seu somni era dedicar-se al professorat i actualment està treballant a l’Institut Josep Lladonosa de Lleida. Li hem realitzat una entrevista on ens ha explicat la seva trajectòria tant professional com personal, així com el seu record de l’escola. Ella, ens ha exposat el seu aprenentatge i esforç que ha hagut de realitzar per poder complir el seu somni: el professorat.

1. Primer de tot, podries explicar-nos alguns detalls de la teva vida (data de naixement, estudis realitzats, família, aficions…)?

Vaig néixer el 22 de gener de 1992 a Lleida. He cursat tota la meva escolaritat a l’Episcopal de Lleida, des d’infantil fins batxillerat. En acabar, vaig realitzar el grau de filologia hispànica a la Universitat de Lleida i més tard el màster de professorat a Barcelona. En finalitzar el màster a Barcelona em vaig especialitzar a la Universitat de Lleida en el professorat de nens migrats i vaig marxar a França a fer les pràctiques en una acadèmia de Lyon.

2. Com et definiries a tu mateixa?

Considero que sóc molt tossuda; és a dir, tot el que vull fer ho aconsegueixo, costi el que costi.

3. Quines etapes vas cursar al Col·legi Episcopal de Lleida i com les descriuries?

Vaig anar a l’escola des de ben petita i vaig cursar allà tota la meva escolaritat. Vaig començar a l’etapa infantil i vaig acabar a batxillerat. Tinc un molt bon record de l’escola i recordo amb afecte tots els anys de la meva escolaritat.

4. Recordes alguns professors de l’escola que et marquessin?

Recordo sobretot aquells professors que em feien participar a classe, entre ells: la Marina, que no ens donava cap llibre sinó que exposava amb passió ella mateixa el temari d’història. La Vanesa de castellà, que va ser la meva tutora durant el primer any de batxillerat. El Paco Murillo, a la Raquel Pallé, a l’Anabel Gómez, al Josep Ametlla, al Joan Sert, molt divertit… I finalment, el Mossèn Manel, que a més de fer-nos religió ens va acompanyar durant tot el procés de la confirmació. Recordo sobretot els divendres a l’hora del pati que ens preparava l’esmorzar mentre ens donava catequesi.

5. Quins estudis postobligatoris has realitzat i en quins centres? Com els recordes?

Després d’acabar batxillerat vaig realitzar la carrera de filologia hispànica així com el màster per poder donar classe. A més a més, vaig realitzar unes pràctiques a Lyon, França en una acadèmia de Castellà. Quan vaig tornar a Catalunya, vaig realitzar un màster especialitzat en immigrants al rectorat de Lleida.

6. Has tingut sempre clar el teu futur?

Sempre, des de ben petita. Sempre he cregut que la meva vocació era la d’ensenyar. Sí que és veritat que de petita volia ser senyoreta, però un cop em vaig fer gran, vaig descobrir que preferia donar classes a adolescents que a nens més petits.

7. Has pensat en canviar de feina en algun moment determinat?

Mai he pensat en canviar-me de feina, com ja he dit, considero que aquesta és la meva vocació. Entrar a classe i veure tots els alumnes m’aporta una felicitat immensa.

8. Et sents realitzada amb la teva feina actual? I amb la teva vida personal?

Estic molt orgullosa de tot el que he aconseguit fins al dia d’avui. Just l’any passat vaig aprovar les oposicions, malgrat que encara no tinc plaça. Em sento molt realitzada tant en l’àmbit personal com en el professional.

9. Com et veus d’aquí a deu anys? Fa deu anys t’imaginaves així?

Fa deu anys no m’imaginava on estic ara, ja que considero que he arribat molt lluny. A més de treballar a l’Institut Josep Lladonosa de Lleida, estic realitzant el doctorat. D’aquí a deu anys espero ja tenir una plaça fixa i sobretot que sigui aquí a Lleida, ja que no m’agradaria canviar res de la meva vida.

10. Què és el que més t’ha sorprès de la teva vida adulta?

La feina. Quan era petita recordo que sempre em queixava que els professors ens manaven molts deures, ja que jo sempre pensava que ells no en tenien tanta, de feina. Ja de gran, he descobert tot el treball i dedicació que comporta ser professor.

11. Quins consells ens donaries a nosaltres basats en la teva experiència?

Que sigueu perseverants, que lluiteu pels vostres somnis, ja que estic segura que aconseguireu tot el que us proposeu. No heu de fer cas al que us diu la gent, ni a aquells que us fiquen limitacions, heu de fer allò que desitgeu.

Redactors Juniors

, ,
close