Un grup d’alumnes de 2n de Batxillerat de l’assignatura de Periodisme ha analitzat com la pressió acadèmica afecta la salut mental dels estudiants i ha reflexionat sobre la necessitat que una educació de qualitat garanteixi també el benestar emocional. El treball relaciona l’exigència acadèmica i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l’ODS 3 (Salut i Benestar) i l’ODS 4 (Educació de Qualitat).
Segons diverses informacions publicades a El Periódico i El País, s’ha detectat un augment notable de l’ansietat entre l’alumnat de 2n de Batxillerat a causa de la pressió de la Selectivitat i de les elevades notes de tall. L’estrès constant, la por al fracàs i la competitivitat del sistema educatiu afecten el descans, la concentració i el benestar psicològic dels joves. A més, els experts alerten que aquesta tensió pot tenir conseqüències a llarg termini en la salut emocional.
L’estudi també inclou enquestes realitzades a alumnes de 3r i 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat. Els resultats mostren que la pressió augmenta amb el nivell educatiu. Una part significativa de l’alumnat dedica més de dues hores diàries a tasques escolars, i en el cas de Batxillerat alguns superen les quatre hores. Pel que fa a la comunicació sobre l’estrès, a 3r d’ESO la meitat dels estudiants afirma no parlar amb ningú del seu malestar, mentre que a 2n de Batxillerat la família es converteix en el principal suport. En canvi, gairebé no s’acudeix al professorat per compartir aquestes preocupacions.
La percepció general és que la salut mental no rep prou importància dins dels centres educatius. Per aquest motiu, l’alumnat proposa mesures com reduir el nombre d’exàmens, organitzar millor el calendari acadèmic i oferir més suport emocional.
Al llarg d’aquest treball, també s’ha entrevistat una psicòloga general sanitaria, Anna Sans, que explica que l’excés de pressió pot provocar ansietat, baixa autoestima, bloqueig cognitiu, insomni i desmotivació. Segons l’especialista, molts alumnes no expressen el seu malestar per normalització, por o evitació. Recomana validar les emocions, fomentar una millor organització i ajustar les expectatives. A més, destaca el paper fonamental de l’escola en la coordinació dels ritmes acadèmics i el de la família en el suport i la confiança.
I per tant, l’equilibri entre els dos ODS, es trenca, fet que comporta que el rendiment acadèmic i el desenvolupament personal es veguin afectats. Per això, garantir el benestar emocional no hauria de ser un complement, sinó una prioritat dins del sistema educatiu.
