Òria Escuer, Adriel Gabarré i Victoria Pivtorak
Sembla que la consideració social dels avis ha anat disminuint en aquests darrers anys, ja que la majoria d’ells no han pogut adaptar-se amb suficient temps als canvis, sobretot tecnològics que hi ha hagut en aquesta última dècada.
Un dels canvis més notoris ha estat la manera de comprar, ja sigui el menjar, la roba, propietats… ja que s’ha digitalitzat.
Per això els alumnes de periodisme hem realitzat una sèrie d’entrevistes a gent gran per tal de comparar la compra i el consum de productes d’abans i d’ara.
Per poder dur a terme aquesta tasca, hem entrevistat dues àvies de dos de nosaltres, que ens han proporcionat informació molt concreta i detallada.
Parlem amb la Maria
Parlem amb la Maria una àvia de noranta anys: “durant la postguerra, l’escassetat de recursos va afectar moltes famílies”, comenta. La meva àvia prové d’una família humil de Ponferrada, un poble miner. El seu pare treballava a la RENFE i la seva mare no treballava. Com que no tenien diners per pagar els productes, pagaven a plaços. El menjar l’obtenien a canvi de vals de racionament que els donava la Falange. Tampoc tenien diners per comprar roba i per tant era la seva mare qui s’encarregava de fer-la a partir de llençols vells. Les sabates les treien de la brossa i el seu pare les arreglava per a què se les poguessin ficar.
Quan tenien una mica de diners per comprar alguna cosa, la meva àvia era l’encarregada d’anar al mercat, ja que la seva mare gairebé no sortia de casa.
Quan arribava Nadal anaven a la Falange per tal que els donessin menjar, normalment arròs, pa i poques vegades carn. De regals ni parlar-ne.
La meva àvia diu que amb el canvi de moneda, de pesseta a euro, els preus han augmentat, però ara la gent disposa de molts més recursos que no pas abans, el que fa que hagin millorat moltíssim les condicions de vida.
Entrevistem a la Pilar
Parlem amb la Pilar, una àvia de setanta-dos anys: “durant la postguerra, el treball es va duplicar a causa de l’escassetat de recursos”, assegura. Com que el meu avi treballava, la meva àvia anava sola a fer la compra, i per tant no podia carregar gaires productes, llavors havia de sortir moltes vegades al dia. El producte més car d’abans era l’ embotit, que sempre compraven molt; i a diferència d’abans, el producte més car avui en dia és el pa o l’oli.
Per cobrir les necessitats bàsiques com la roba, anaven molt a la parròquia que tenien al costat de casa o quan tenien diners de sobra que, passava poc, anaven a les botigues de la zona comercial de la ciutat per poder comprar alguna peça.
Una de les grans diferencies és a l’ època del Nadal on el millor regal era poder compartir un menjar amb tota la família; els regals, que van tardar en arribar, eren més coses necessàries i no pas desitjos que demanaven els fills. Ella recorda que el regal que més solien rebre per Nadal era roba que aconseguien de la manera que fos.
