Xavier Casals, Gerard Mesalles, Mariam Maiga i Karina Muntean
El Denis és un noi de 15 anys que es dedica a l’arbitratge de futbol des de fa gairebé un any. Actualment, viu a Lleida i cursa el primer curs de Batxillerat Social.
Com et descriuries?
Em considero una persona molt treballadora i amable. Soc organitzat i detallista.
Quants anys tens?
Aquest mes de desembre en compleixo 16.
On vas néixer?
A Lleida.
Quant temps fa que ets àrbitre?
Porto gairebé un any; al gener vaig començar a arbitrar.
Quin horari fas?
Sempre arbitro els caps de setmana i els horaris depenen de les designacions federatives.
Quines són les teves aficions?
M’agrada molt el futbol, per aquesta raó vaig esdevenir àrbitre. D’altra banda, també gaudeixo del ping pong i del tennis.
Com compagines aquest càrrec amb els estudis?
Per ara bé, de moment no se m’han presentat dificultats; ho compagino prou bé.
Què és el que més t’agrada de l’arbitratge? I el que menys?
La meva feina m’apassiona molt; tinc aspiracions molt ambicioses pel futur: voldria dedicar-me al periodisme esportiu. Probablement el que més m’agrada és viatjar per totes les comarques lleidatanes. En canvi, el que menys m’alegra és rebre insults per part dels espectadors.
Has rebut mai alguna amenaça o t’han agredit?
No, la veritat és que mai. Fins ara he tingut sort en aquest sentit. Mai ningú m’ha esperat en acabar el partit.
Què sents abans de començar un partit?
Sento nerviosisme, però finalment acabo concentrant-me plenament en el partit.
Com vas decidir esdevenir àrbitre?
Amb un amic vam decidir començar en aquest món de l’arbitratge.
Creus que has après coses noves des que ets àrbitre?
Crec que la meva capacitat d’autocrítica ha evolucionat positivament i m’ha ajudat a perdre, poc a poc, la vergonya.
Aquesta dedicació et fa sentir millor a nivell personal?
La veritat és que m’encanta. Espero seguir més anys com àrbitre per continuar creixent en tots els aspectes, tant professionals com personals.
