Castanyada amb molt per dir

El pati de l’escola viu la Castanyala (Adriel Gabarré)

Música i poesia unides per una tradició més que necessària: recordar els nostres estimats

Adriel Gabarré

El passat dimarts, els més petits del Col·legi, amb la col·laboració d’alguns alumnes de Cicles Formatius, van celebrar la “Castanyada”. La Banda, amb les seves cançons, va amenitzar la festa.

Aquell dia, de bon matí, els alumnes de Primària van rebre la visita inesperada de l’assistent personal de la Castanyera que avisava de la celebració i que els engrescava a participar en els tallers organitzats a propòsit.

Hem parlat amb algunes de les persones que mouen els fils de la festa al nostre col·legi.

Eva Miquel, directora acadèmica

L’Eva, la directora acadèmica, ens fa cinc cèntims de la motivació de la festa. “Nosaltres, en l’àmbit de la Pastoral, treballem la tradició de la Castanyada i com recordem l’aspecte de la mort, les persones que estimem i que no hi són entre nosaltres. Amb els més petits ho fem tot aprofitant el moment de la pregària, o a partir de dibuixos. Quant al personal docent i no docent de l’escola, el proper dia 8, celebrem la missa en record de tots els familiars difunts”.

Com li expliquem la mort a un nen?

És una manera d’entendre la vida, ja que aquesta ens és donada, i en el moment en què naixem ja tenim una visió. Hi ha un moment en què el cos deixa de funcionar, morim, però vivim en ànima. I aquesta és la nostra creença. No pot ser una mostra: malament, si en el moment en què tu estimes una persona ho has de mostrar contínuament. És qüestió de confiança. És la fe. Jo hi crec, i dona sentit a la meva vida.

Óscar Labella, professor de música i responsable de la Banda

No podríem entendre la Castanyada sense la música. L’Óscar Labella, el mestre responsable, ens comenta que, juntament amb el professor Robert, s’encarreguen d’animar la celebració

Aquesta dinàmica demana molt de temps de preparació?

Podem dir que fa dues o tres setmanes que ho preparem. I, com no podia ser d’una altra manera, aprofitem també per cantar el lema de l’escola, basat en un poema que va escriure el mestre Carles Alsedà; nosaltres hi hem posat la música i hem anat fent els arranjaments.

Carles Alsedà, mestre autor de la lletra del lema

Ens han dit que no és el primer cop que escriu.

Cert. Jo que soc persona de poques paraules, m´agrada molt la poesia, el poder expressar-me d´una forma creativa.  Amb la poesia, dono forma a les meves idees i els meus pensaments, d’una manera especial, tot escrivint.

Com li va sorgir aquesta passió per la poesia?

Tots tenim el nostre talent; el que passa és que moltes vegades roman amagat. Allò essencial és creure que tens un talent ocult i fer el que puguis per explotar-lo, seguir el que et diu el teu interior i anar fent.

Té la intenció de seguir escrivint?

Sí tinc l’oportunitat estaria encantat, no tinc ganes que aquesta sigui la meva ultima obra al col·legi. Molt possiblement, aprofitaré les poesies que fem per les orles de sisè de primària per inspirar-me.