Són alumnes del Grau de Filologia Hispànica de la UdL que fan les pràctiques al Col·legi
Mariam Maiga i Carla Dalmau
El Francesc Masnou, i la Iraide Egaña són alumnes de quarts curs del Grau de Filologia Hispànica que, des de les primeries de febrer, estan fent les seves pràctiques externes a la nostra escola.
En què consisteixen les vostres pràctiques?
F: Sobretot, la principal tasca que tenim és observar com el tutor (en el nostre cas, el Jordi Capdevila) condueix les classes. Això implica, per una part, entendre la dinàmica d’una classe i la flexibilitat que s’ha de tindre en funció del grup d’alumnes, doncs no tots sou iguals. D’altra banda, també ens fixem en el temari i de quina manera s’explica, quins són els dubtes que teniu els alumnes i la millor manera d’acarar una matèria concreta. Per últim, si la ocasió ho requereix o després d’haver-ho pactat amb el tutor, també podem donar alguna classe sota supervisió.
I: Com a practicants, ens assentem entre els alumnes i observem com fa les classes el professor, quins continguts hi ha a cada curs i com s’estructuren i s’imparteixen. També participem en el procés d’ensenyament en les assignatures de Llengua Castellana, Literatura Universal i Creació Literaria. Així mateix, hem participat en la correcció guiada i avaluació d’algunes activitats com exàmens i en la resolució de dubtes.
Quants anys teniu?
F: Jo, 34.
I: Jo en tinc 21.
Per què esteu aquí?
F: Suposo que us referiu a per què estem a l’Episcopal. En el meu cas vaig triar aquest col·legi perquè tenia bones referències després d’haver preguntat a antics practicants. També em va influir que quedava molt a prop de la Universitat, pel que m’estalviava desplaçar-me amunt i avall, ja que també tenim classes al Rectorat.
I: Estem fent les pràctiques perquè formen part del currículum del grau de Filologia Hispànica i hem de cursar unes hores per obtenir experiència en l’àmbit.
A quina universitat estudieu?
F: A la Universitat de Lleida, específicament, estem cursant el grau de Filologia Hispànica al Rectorat.
I: Estudiem a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida
Us agrada estar aquí?
F: La veritat es que sí. Des del meu punt de vista l’acollida de tots els professors i l’equip directiu ha estat molt bona. L’organització de les classes i els horaris són prou flexibles per a què ens poguem adaptar bé i portar un bon ritme. Sincerament, no tinc res negatiu a dir, tot el contrari.
I: Ens agrada moltíssim estar a l’Epis, disfrutem molt amb les classes i els alumnes són molt agradables.
Quina és la vostra valoració del col·legi?
F: Potser hauria de passar més temps i anar a diferents classes (per exemple, de la ESO) per a ser més objectiu. Però, ara per ara, la valoració és molt bona. Pel que fa als meus interessos, és a dir, Llengua i Literatura, crec que el nivell que requereix el tutor és l’adient, les activitats a dins de l’aula i fora d’ella són força interessants i us poden aportar molts recursos pel dia de demà. I tant la gestió com la preocupació de les professores i els professors que he conegut per la seva feina i pels seus alumnes són encomiables.
I: És un col·legi amb un gran cos de personal docent, que tenen una capacitat d’organització i cooperació admirable. Els alumnes també són implicats i respectuosos amb els professors i, això, ens agrada molt.
Què voldreu fer més endavant?
F: Doncs, segurament, ser professor de Llengua i Literatura. Tot i que primer (o simultàniament) he de fer el màster amb l’objectiu final de treure’m les oposicions. Queda camí encara, però, poc a poc, es va fent, com deia el poeta Machado.
I: L’any vinent voldria fer el Màster en Formació de Professorat i, més endavant, presentar-me a oposicions per aconseguir una plaça en el sistema d’educació pública.
Creieu que val la pena fer pràctiques? Què us aporten?
F: Per decomptat que sí. Val molt la pena. No sols veus com és el món a les aules (ja que no sempre coincideix amb el teu record d’alumne o amb l’idea que t’havies fet), sinó que aprens la millor manera d’explicar certs conceptes del temari, interioritzes millor els canvis o actualitzacions que van apareixen en aquest, et dones compte de possibles problemes que podries tindre quan sigui l’hora de tenir una classe per a tu sol, així com els problemes que podeu tenir l’alumnat tant dins com fora de l’aula. I, per damunt de tot, t’ajuda a decidir si és la feina a què et vols dedicar en un futur proper.
I: Totalment. Ens ha ajudat a entendre que la docència no és només compartir uns continguts, sinó que també es necessita molta implicació amb l’alumnat i ser una persona accessible per ajudar-los en allò que es pugui.
Creieu que esteu aprenent al col·legi?
F: I tant! Més o menys ja ho he respòs en les preguntes anteriors. Només afegeixo que, si un vol, qualssevol situació és òptima per aprendre. Si el que hagués trobat a l’Episcopal no m’hagués agradat també hauria après alguna cosa, ni que fos la seguretat de no fer allò que hagués vist. Per sort, ha sigut tot el contrari; i estic molt agraït.
I: Estem aprenent molt, tant del Jordi, com dels alumnes, com de l’organització del centre. L’experiència està sent del tot enriquidora.
Us heu sentit acollits pel professorat? I pels alumnes?
F: Si. M’he sentit molt confortat i acollit per la majoria de professores i professors que he conegut i per l’equip directiu. Amb els alumnes també m’he sentit igual. Cadascú amb les seves diferències i idiosincràcies, òbviament, però he notat un increment de l’acollida i la familiaritat amb el pas dels dies i de les hores compartides.
I: Sí, tant pel professorat com pels alumnes. D’una banda, els docents s’han mostrat molt receptius amb nosaltres i s’han ofert a ajudar-nos en tot el necessari. D’altra banda, els alumnes són molt amables i simpàtics, ens han rebut sense cap problema i ens ho passem molt bé amb ells.
Ara que feu pràctiques, voleu dedicar-vos a l’ensenyament? Si la resposta és que no, què voldrieu fer?
F: Per la meva part, sí, em vull dedicar a l’ensenyament. Ja ho tenia més o menys clar, però el fer pràctiques m’ha ajudat a decidir-me. No és una feina fàcil, sobretot perquè el contacte i les relacions entre persones no sempre són agradables (encara que, afortunadament, la majoria de vegades sí que ho són), però així és la vida, i crec que un institut és uns dels llocs on més vida hi ha i, per tant, on em puc cultivar millor com a docent i com a persona.
I: Sí, una vegada he vist la realitat de l’ensenyament estic més segura que mai que em vull dedicar a això.

