Paula Alarcón, Júlia Perez, Ona Torné, Xenia Canales i Laia Modrego
La vida dels nostres avis era diferent a la nostra, això és innegable. Encara així, quan parlem de cultura podem veure que entre ells tenen respostes molt similars. Per poder aprofundir més en les diferències i semblances de les èpoques, hem realitzat una sèrie d’entrevistes als nostres avis de l’any 1948 i seguidament hem agafat dues persones amb gustos força diferents. L’avi prové de l’Andalusia i l’àvia de Les Borges Blanques. Finalment, hem comptat amb l’ajuda de la Nerea, una noia de la nostra edat que ens ha respost a l’entrevista i ens ha permès poder veure els canvis que han hagut amb el pas dels anys. Les dades obtingudes han estat contrastades en el següent article .
L’avi, als 25 anys, va venir cap a Lleida, i va ser el seu primer cop en un restaurant. Normalment anava dos cops a l’any, per tant, es pot dir que l’acció de reunir-se en restaurants es considerava un fet extraordinari. En canvi, la Nerea, acostuma a anar-hi cada cap de setmana, considera una costum anar amb tota la família al restaurant, és quasi com una tradició.
Als nostres avis els hi agradava el pas doble i el flamenc. Dels cantants destaquen Manolo Escobar, Peret, Antonio Molina, Frank Sinatra, Elvis Presley, Luis Mariano i Josep Guardiola. Tots són d’estils i idiomes diferents però tots tenen cançons amb lletres i melodies semblants. En el cas de l’avi, el seu primer concert va ser als seus trenta anys de vida, als Camps Elisis i de Sabina. Assegura que va ser una experiència inoblidable i poc comú en aquells temps.
La Nerea, en canvi, escolta cantants de trap i reaggeton. Destaca Bad Bunny i Anuel AA dos cantants molt influents en la nostra actualitat. A més, el seu primer concert va estar l’any passat, va anar a veure actuar al cantant Quevedo, qui ha aconseguit molt renom en els últims mesos. L’espai és una altra de les diferències, mentre que l’avi va presenciar-lo a un recinte que no estava destinat principalment per concerts, en canvi, la Nerea va anar a la discoteca de Biloba, un espai perfectament adaptat per aquest tipus d’esdeveniments.
A l’àvia no li agradava la lectura i per tant no recorda cap llibre que l’hagi marcat. En canvi, en el cas de l’avi, li agradava llegir llibres d’electricitat i mecànica. No obstant això, no hi ha cap autor destacable. A diferència dels dos padrins, a la Nerea li agrada la lectura, llegeix llibres més aviat ficticis o d’històries d’adolescents, destaca el llibre de Wonder o el de Invisible. La gran diferència entre les dues èpoques és que per molt que siguin llibres amb un rerefons no tenen res a veure amb els coneixements extrets dels llibres de mecànica que llegia l’avi.
Quan tenien la nostra edat, acostumaven a anar al cinema. L’àvia cada diumenge, l’avi també, ja que hi treballava allà i per tant, li sortia molt bé de preu. Entre les pel·lícules que van anar a veure, destaquen: El cordovès, la pel·lícula de Antonio Molina, Esplendor a la hierba, Lo que el viento se llevó i Venus. Com es pot veure totes eren en castellà, la qual cosa remarca el sistema en el que vivien. Per tant, podem veure que tots hi han anat algun cop en les seves vides. Mentre que les pel·lícules destacades pels avis son més formals i cultes, la Nerea ens destaca films de ficció com són Avatar, Spiderman, After o Minions, encara que no veu el fet d’anar al cinema com res extraordinari, sinó més aviat com una activitat de lleure.
Van visitar museus, la font de cultura més coneguda, entre ells el Museu Dalí, de Girona i el de Poblet. En canvi, la Nerea ha visitat museus fins i tot d’altres països, destacant Le Louvre de Paris. A més altres de locals com el CaixaFòrum i el museu de l’aigua, que tenim aquí a la ciutat de Lleida. Ens podem fixar que la Nerea amb 17 anys que té, ha visitat museus que es troben a llocs més llunyans, fet que destaca com han anat canviant i evolucionant els temps en comparació amb els temps dels nostres avis i l’actualitat.
Quan tenien la nostra edat els dos avis anaven a missa, i no estaven obligats. Fins als 16 anys l’àvia estava obligada a anar però passada l’edat va seguir anant-hi. L’avi era escolanet per voluntat pròpia i per això va estar molt temps anant a missa. A diferencia dels padrins la Nerea, va tenir que anar obligada a missa per a poder fer la comunió, no era que no cregués en Déu, sinó que pel simple fet de l’avorriment que sentia, no li agradava anar.
Quant a les tradicions, l’avi anava des de ben petit a veure la processó de creus, quan encara vivia a Andalusia ja que era típica de la terra, era una celebració molt important i es festejava com a tal. L’àvia anava a menjar la mona, a ballar sardanes i el dijous gras a berenar. La Nerea també va seguir una tradició molt important per ella, les festes nadalenques, els sopars i dinars amb tota la família…
Per concloure, podem dir que tot i que provenen de temps molt diferents, realment tampoc han canviat tantes coses. A més, cal destacar que les tradicions i cultures s’adapten a les modes que van sorgint, com és en el cas de la música i el cinema. Realitzant aquest article hem pogut observar les diferencies més notòries de cada època, i ens ha permès tenir una visió més crítica del present i entendre millor aquests fets de cultura que encara seguim conservant en els nostres temps.
