Simon, un avi romanès: “Els balls eren més civilitzats que els d’avui en dia”

L’oci en temps dels nostres padrins

Gerard Mesalles, Mariam Maiga, Karina Muntean i Xavier Casals

L’1 de setembre del 1942, al municipi Sibiu de Romania, va néixer el Simon. Fill d’una família nombrosa i modesta, el qual va créixer en un entorn humil i familiar.

Com et diverties quan eres jove?

Avui en dia la majoria dels joves, com ja sabem, es diverteixen anant a les discoteques, bars… En el meu temps era una mica diferent, tot i que també es feien balls per als joves, però d’una forma més “civilitzada” que avui en dia; tothom ballava al ritme de les cançons, com el tango, però sense alcohol.

Quin tipus d’oci feies?

Anava moltes vegades a la plaça de la ciutat a passejar amb els amics i m’agradava molt visitar les zones turístiques de la ciutat, ja fos en cotxe, autobús o a peu. Per la nit, al carrer principal es feia com una mena de desfilada on hi anaven els joves a passar una bona estona amb els amics. Sovint, també hi anava al cinema i participàvem en excursions prèviament organitzades, a les muntanyes dels voltants. També m’agradava molt jugar a futbol amb els amics després del col·legi i estar-hi fins que es feia de nit.

Com t’entretenies si estaves sol a casa?

Com en aquell temps gairebé no hi havia televisions, no hi havia moltes opcions per divertir-se estant a casa. Algunes de les activitats que realitzava per distreure’m de la tristesa que em provocava no poder sortir, quan per exemple feia mal temps, era llegir; m’encantava llegir. Sobretot, llegia uns llibres molt famosos en aquell temps, uns d’aventures. Fins i tot, esperava que sortissin les noves edicions per poder comprar-les ràpidament.

Sorties a jugar al carrer?

Sí, m’agradava molt quedar amb els amics després de les classes i del dinar i sopar. Pràcticament, estàvem junts tot el dia pel carrer. En aquell temps jugàvem a tota mena de jocs, però principalment érem uns aficionats al futbol, hi podíem estar hores i hores fent partits entre nosaltres.

T’agradava anar a ballar?

M’encantava anar a ballar als balls que s’organitzaven per al jovent; era un dels meus entreteniments preferits. Ballàvem tota mena de música lleugera, com ara el vals. Allà, tots passàvem una nit agradable i divertida al ritme de les cançons tranquil·les i les coreografies que fèiem entre nosaltres.

Simon, avi romanès, juntament amb la seva muller, Lucrecia. Totes dues fotos fetes quan eren joves.