Veritablement tots tenim els tres pilars d’una societat?

(Freepik)

Assitan Traore i Ariadna Jové

Tots els països haurien de tenir pau, justícia i institucions sòlides, però desafortunadament no tots es poden permetre aquest luxe. Precisament, aquests països que no disposen d’aquests “privilegis”  són els que coneixem com tercermundistes. Aquest adjectiu s’empra per fer referència a les nacions amb els menors nivells de benestar on els seus ciutadans viuen en condicions no favorables, associades eminentment a l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica.

Aquests països no han arribat a ser tercermundistes d’un dia per l’altre, han hagut de succeir fets que han causat la seva pobresa. Generalment, solen ser conseqüències de guerra, per les grans pèrdues que comporta aquesta; també pot ser degut al fet que un país amb més poder ha sobreposat el seu sobre el menor del tercermundista, el qual només pot acatar ordres i patir abusos conseqüència de la seva misèria.

Hi ha la mala sort que la nostra societat està tan acostumada a veure països més afavorits que ja ni es preocupa pels que realment necessiten ajuda. Es pot veure clarament amb l’exemple de la guerra a Ucraïna: al principi els mitjans de comunicació podien treure fàcilment quatre notícies o més d’aquesta guerra en vint-i-quatre hores i avui en dia, quan ja ha passat gairebé vuit mesos, hi ha dies on no mencionen res d’aquest fet.

No obstant això, es podria dir que Ucraïna encara ha tingut certa sort en sortir als mitjans de comunicació, perquè hi ha països a l’Orient Mitjà que fa molts anys que estan en guerra i ni tan sols apareixen als mitjans. Tenim l’exemple de la guerra a Síria, la qual va començar pel 2011 amb la Primavera Àrab i en el dia d’avui encara perdura. També tenim una guerra civil al Iemen, la qual va començar l’any 2015 i tampoc es parla d’ella. I com a últim exemple tenim el conflicte a l’Afganistan, on els talibans han acabat amb tots els drets humans, principalment de les dones.

Però no fa falta fixar-se només en països tercermundistes, també es pot qüestionar la justícia dels països del primer món, pel fet que cada vegada esdevé més manipulable, cada vegada els diners tenen més poder. A més, com els països del Primer món i Segon tenen pau, justícia i institucions sòlides, se’ns fa complicat arribar a imaginar les condicions en què viuen els països que no disposen –per a ells– d’aquests tres privilegis.

De segur que el món occidental i desenvolupat podria fer molt més des de la solidaritat responsable, deixant de veure aquells territoris simplement com a font de negoci.