Si l’amor fa mal, no és amor  

Nil, Manu i Jana 

Cada divendres, la Clara sortia amb les amigues. Abans de sortir, es passava la tarda amb la seva nova parella. La seva relació era la més envejada de la ciutat, estaven fets l’un per  l’altre o això mostraven a les seves boniques fotos d’Instagram.

A ella li encantava  arreglar-se i sentir-se segura de sí mateixa. Un divendres, la Clara no anava maquillada i les  seves amigues es van sorprendre, ja que era inusual en ella. La Clara no els va voler explicar que abans de sortir amb elles la seva parella li va dir: “Per què et maquilles? Saps que m’agrades més al natural, o és que vols sorprendre els altres nois?”. La Clara no el va contestar, però tampoc es va maquillar. No volia discutir amb ell i va pensar que no n’hi havia per tant.

Passada una setmana, la Clara va tornar a sortir amb les seves amigues i aquesta  vegada no anava vestida amb un xandall ample com de costum. Ella va actuar com si res, però una hora abans la seva parella li havia dit: “No et sembla que vas molt ajustada? Se’t veu el pit i tots es fixaran en tu. Quin fàstic em fas, no sabia que eres tan fresca”. Ella amb  llàgrimes als ulls no va dubtar a canviar-se i va tornar a pensar que no n’hi havia per tant.

El següent divendres la Clara no va sortir amb les seves amigues, li feia vergonya anar amb ulleres de sol per haver de tapar el gran blau que tenia a prop de l’ull.

I així va ser com la Clara va deixar de sortir els divendres, va deixar de tenir amics, va deixar de pujar fotos on mostrava el cos, va deixar de ser ella mateixa. Ella estava encadenada en una relació  que li podia costar la vida. Però la Clara creia en els absurds estàndards de l’amor, els que ens porten educant des de petits: “Si estimes, has d’oblidar la teva forma de ser”, “si estimes, has de tenir por que se’n vagi”, “si estimes, deus preferir la seva felicitat abans que la teva”.

La Clara és una dona maltractada per la seva parella, com moltíssimes persones més que creuen que estimar és esclavitzar-se. L’amor de debò no controla, no mana, no força ni et domestica. Si t’estimen de debò, et donaran llibertat, confiança i  afecte. No has de perdre la teva essència per adaptar-te a una altra persona. Si l’amor fa  mal, no és amor.