Laura Mora i Raquel Ruíz
Conseqüència de les pandèmies, es fa ben evident que les deficiències de cada societat són cada vegada més grans. La desigualtat sempre ha estat present en gairebé tots els països i, fins i tot, abans del brot de la COVID-19, el virus que ha revolucionat el segle XXI.
Sempre hem classificat la societat entre rics i pobres, malauradament.I sembla que aquesta circumstància encara és latent mundialment, tot i que, en alguns països la diferència resulta molt més impactant que en altres. Encara que s’han posat en marxa diferents projectes per tal de reduir aquesta desigualtat, la diferència d’ingressos en algunes potències o l’estatus comercial preferent que beneficia als països de baixos ingressos, la desigualtat encara continua i la COVID-19 s’ha encarregat de treure a la llum les bretxes que existeixen tant dins dels països com entre ells.
Justament, en un moment en el qual més de la meitat de la població mundial està mancada de serveis sanitaris essencials i té poca o cap protecció social. Prop de 100 milions de persones han començat a caure en la pobresa extrema per no poder costejar una atenció mèdica decent. Concretament, els països en procés de desenvolupament i els que es troben en situació de crisihan patit les pitjors conseqüències econòmiques, sanitàries i socials, juntament amb els grups que ja són vulnerables de per sí a tot el món: les persones que depenen de l’economia informal, les dones, les persones amb discapacitat, els refugiats, els emigrants, els pobles indígenes, els ancians i els nens es troben especialment en risc de ser exclosos en poblacions vulnerables i països amb sistemes sanitaris deficients o que s’enfronten a crisis humanitàries existents.
Per tot plegat, és important que parem compte si volem reduir les desigualtats i aprofitar aquest moment com una oportunitat per a invertir en polítiques: les polítiques socials han de poder ser justes i eficients enfront de les desigualtats que aquesta crisi ha suposat.
El secretari general de les Nacions Unides va demanar i proposar la solidaritat amb les poblacions més pobres i vulnerables del món, les quals requereixen ajuda urgent, per tal d’accedir als serveis essencials i a la protecció social. D’aquesta manera, gràcies al reforç extraordinari del suport internacional i del compromís polític que han exigit les Nacions Unides en resposta a la COVID-19, s’aspira a ajudar als països d’ingressos baixos i mitjans, així com als grups vulnerables que estan suportant els efectes socioeconòmics de la pandèmia de manera desproporcionada, ja que, a causa d’aquesta, les desigualtats ja existents s’han intensificat.
Econòmicament, la pandèmia ha augmentat dràsticament la desocupació mundial i ha retallat greument els ingressos dels treballadors, causant una gran desesperança i una situació de fam com mai s’havia vist fins ara. Es calcula que l’ingrés per càpita mundial es reduirà en un 4%. Per tant, a regions com l’Àfrica Subsahariana o l’Àsia Meridional, podrien acabar molt perjudicades.
En definitiva, és fonamental que la resposta davant aquesta situació tan complicada sigui sistèmica i que integri els aspectes sanitaris, econòmics, socials i ambientals necessaris perassegurar el benestar de tota la població mundial. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), per exemple, es troba en una posició única per a ajudar els països a preparar-se, respondre i recuperar-se plenament després de la pandèmia, especialment per als desfavorits i marginats.
Si bé encara no podem determinar completament com repercutirà aquesta crisi en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el PNUD està determinant diferents respostes socioeconòmiques, per tal d’aprofitar aquesta oportunitat sense precedents per a crear un futur sostenible per a tots.
