El castellà és masclista

La llengua castellana utilitza paraules sense significat masclista per sexualitzar o menysprear a les dones

Héctor i Paula

L’any 1848, dues dones van iniciar una protesta per a la igualtat de gènere amb propostes polítiques, socials i econòmiques. Vint-i-set anys després, un 8 de març qualsevol, un grup de treballadores d’una fàbrica tèxtil van decidir lluitar per la igualtat salarial i això va causar la mort de centenars de treballadores. En aquell moment es va crear el primer sindicat feminista.

Actualment, en la majoria de les parelles majors de quaranta anys hi ha un clar rol del paper de la dona en les feines de casa que ha estat marcat al llarg de la història. La dona sempre ha estat submisa a les ordres de l’home, amb la qual cosa s’ha infravalorat a un gènere sense cap mena de justificació, és a dir, sempre s’ha vist, que la dona és més feble que un home, que no tenen les mateixes capacitats. Amb aquesta discriminació que s’ha fet al llarg del temps, les dones han estat menyspreades, ja no sol en l’àmbit físic sinó que també psicològic.

Aquestes parelles tenen l’opció de tenir fills i la ideologia sovint es transmet entre ells. L’ús de paraules que menyspreen a la dona i el llenguatge ha estat molt influent en aquesta discriminació. S’ha utilitzat paraules que de normal no estan vistes de manera masclista, per convertir-les en insults cap a les dones, per a sobretot, sexualitzar-les.

Curiosament, paraules que enalteixen l’home deixen per terra la dona i sembla que és ben normal; no passa res. Expressions com que coñazo significa que una cosa és avorrida i és la polla, que és molt divertit. Zorro vol dir un heroi justicier i zorra, puta. Perro és el millor amic de l’home i perra significa puta. Golfo és descarat, pilla i Golfa és puta. Guarro significa brut, que no es renta i guarra, puta. Puto és definit com una persona seductora i puta és puta. Així com a 50 paraules més en castellà serveixen per dir putes a les dones, mentre que els seus homònims en masculí, qualitats positives.

Al segle XXI el masclisme campa a plaer per la societat espanyola. Està tan arrelat que fins i tot quan sorgeix en el llenguatge, no ens sorprèn. S’ha convertit en una xacra la màxima expressió de la qual acaba, inevitablement, en violència de gènere, cosa que un sector de la societat no percep com un problema.

En conclusió, el vocabulari en castellà incorpora moltes paraules que menyspreen i sexualitzen a les dones. Això ha de canviar, i per fer-ho s’ha de començar transmetent des de casa uns valors diferents als que estan marcats per la societat d’avui en dia.