Jan Martínez
Ens trobem en una situació energètica complicada a la UE. La Xina guanya molt poder per tot arreu i acapara els recursos energètics globals a causa de les seves inversions arreu del món. Està invertint gran part del seu capital en millorar el seu comerç i les seves xarxes, busca tenir més influència en altres països i té plans de futur econòmicament prometedors, apoderant-se de punts geogràfics importants. I nosaltres, que estem fent per no quedar-nos enrere?
Per començar, la Unió Europea està en una situació agredolça. A causa de la guerra d’Ucraïna, s’ha vist obligada i forçada a deixar de dependre de combustibles fòssils d’altres països. No només s’està optant per una inversió més intel·ligent sinó que també la indústria s’està veient forçada a elaborar productes més respectuosos de cara al medi ambient, com ara els cotxes elèctrics, que estan guanyant molt poder a Europa, sobretot en els països nòrdics.
D’altra banda, tenim l’àmbit més regional, Espanya i Catalunya, que tenen uns objectius marcats, però la gent no està gaire convençuda d’això a causa de les aliances geopolítiques que està promovent i el gasoducte relacionat amb Marroc i Algèria per a connectar a gran part d’Europa. Tenim la sort de viure en un país on les condicions geogràfiques i meteorològiques semblen ser adients per a promoure les energies renovables a gran part del país, gràcies al seu relleu principalment. Tot i que sí que s’està millorant en aquest aspecte, observem que no s’està fent suficient cas a aquest tema a escala ciutadana, on la gent no canvia els seus hàbits de costum si no és obligatori, i en l’àmbit governamental no s’ajuda econòmicament a la ciutadania, no hi ha suficient conscienciació i no es donen ajudes a les entitats que aposten per les energies netes.
En conclusió, el futur de les energies és incert, i com abans el món s’adoni de les repercussions de la contaminació i dels costums consumistes de gran part de la població arreu del món, abans farem el pas cap a un desenvolupament sostenible.
