Relat en xarxa: Una noia normal

Ser la petita està sobrevalorat. La gent parla per parlar. Parla sense saber el pa que s’hi dona, tothom creu que la més jove de casa és la mimada, la consentida, l’aviciada… I un rave! Potser al segle passat era diferent, però al segle vint-i-u la situació està fumuda. Ser la petita és una autèntica desgràcia i la Ru n’està tan convençuda que es tatuaria la frase al cul. Però té prohibit fer-se tatuatges perquè «només» té quinze anys; a més, tot i que va en contra de la moda, li fa mandra patir, ni que sigui una estona, per pintar-se la pell.

La Ru és del morro fort i s’enrabia sovint. Quan ho fa prem fort els ulls, durant dos segons deixa de respirar i envermelleix, i els seus dos germans grans es peten de riure i exclamen a cor un «bum!» que la fa enrabiar encara més.

Ser la petita, tenir quinze anys i dos germans de dinou i disset és una feina dura. Sí. Ja sap que hi ha feines més dures, com la de miner, o la de cobradora de peatge d’autopista, però la seva situació és d’allò més galdosa. Perquè als dos germans (germans «masculins», no s’oblida de recalcar la Ru) s’hi han de sumar un pare maniàtic i una mare xerraire compulsiva.

Una noia N.O.R.M.A.L., d’Anna Manso (Editorial Cruïlla, 2022).

En una sala freda, on només ressonaven els passos dels altres pacients, de cop s’escoltaven uns talons aproximant-se a la porta. Es va presentar com Desdèmona, era la típica dona gran amb una llarga faldilla de flors i uns cabells canosos enrinxolats. La psicòloga va preguntar-li com se sentia; la Ru, nerviosa, no sabia que respondre i es va limitar a assentir, fins que Desdèmona va fer LA PREGUNTA.

La Ru ja no és la que era abans, les mirades jutjadores la segueixen i les rialles ensordidores envermelleixen el seu rostre. Des que s’havia tenyit el pèl negre i roig, va deixar endarrere la seva imatge de nena dolça i consentida, aquells somriures sincers ara amagaven critiques.
Havia aconseguit colar-se a la festa del seu germà Tristany, camuflant-se entre la música i l’alcohol va creuar mirades amb una noia rossa i esvelta, va sentir papallones, podia ser que li agradés per primera vegada una noia?

La Guiomar s’atansava a poc a poc, el seu cor també anava cada vegada més ràpid, no s’ho va pensar ni dues vegades, havia de parlar amb ella com fos. La química va ser instantània i la familiaritat amb la qual ella li parlava era com estar a casa. Una carícia a la galta va ser el detonant, Tristany, enamorat de la Guiomar des que tenia deu anys, va estirar el braç de la Ru i la va fer fora mentre que Guiomar la cridava des de la distància.

Com no rebia cap resposta, la psicòloga va repetir:

– Ru? Què va passar en aquella festa?

Continuarà… Creixen Povill Report