Ús de dispositius mòbils
/

Navegant entre la informació: L’alfabetització mediàtica com a eina contra la desinformació 

TikTok és un dels mitjans de comunicació més visitats pels joves i també és el mitjà de comunicació que més Fake news filtra

Joan Carretero, Axel Herias y Hugo Torres

En l’era digital, ens trobem immersos en un oceà d’informació on les onades de notícies, opinions i continguts esclaten constantment a les nostres pantalles. Aquest accés il·limitat a la informació és una espasa de doble tall: mentre que ofereix una gran oportunitat per a l’aprenentatge i la comprensió del món, també planteja el repte de la desinformació i la manipulació.

L’alfabetització mediàtica emergeix com una eina essencial per afrontar aquesta complexitat. Es tracta de la capacitat de comprendre, analitzar críticament i interpretar de manera conscient els mitjans de comunicació. No es limita únicament a la lectura i escriptura, sinó que abasta la comprensió dels diferents llenguatges i formes de comunicació que emeten els mitjans, incloent-hi text, imatges, vídeos i altres continguts audiovisuals.

Combatent la desinformació

La desinformació és un fenomen persistent en l’entorn mediàtic actual. Des de teories de conspiració fins a notícies falses, la desinformació pot tenir conseqüències significatives en la percepció de la realitat i les decisions individuals i col·lectives. L’alfabetització mediàtica proporciona eines per discernir la veritat de la mentida, començant amb la verificació de les fonts i la contrastació de la informació.

Una manera de combatre la desinformació és fomentar l’escepticisme saludable. Encoratjar a les persones a interrogar-se sobre les fonts, a buscar diverses fonts d’informació i a preguntar-se si una notícia o un contingut és massa bo per ser veritat són passos crucials.

Fent ús crític dels mitjans de comunicació

Per fer un ús crític dels mitjans de comunicació, és vital desenvolupar una sèrie d’habilitats i hàbits. Entre aquests es troba la capacitat d’analitzar la intenció i els interessos darrere d’una notícia o un contingut específic. Hi ha d’haver una comprensió clara dels diversos tipus de mitjans i la seva possible parcialitat. Això implica ser conscients de com els mitjans poden ser influenciats per diferents interessos, siguin polítics, econòmics o socials.

Una altra competència clau és la capacitat de distingir entre informació, entreteniment i opinió. Entendre la diferència entre aquests formats permet a les persones processar la informació de manera més crítica i contextualitzada.

Aquí tenim un gràfic del valor de les marques dels mitjans de comunicació, per a donar-nos una idea dels més populars avui dia. TikTok és un dels mitjans de comunicació més visitats pels joves i també és el mitjà de comunicació que més Fake news filtra.

L’educació és el punt de partida en la lluita contra la desinformació i la promoció de l’alfabetització mediàtica. És vital integrar aquestes capacitats en els plans d’estudi escolars des de les primeres etapes de l’educació.
Aquí podem veure un mapa on ens mostra la quantitat de països que no tenen un bon sistema educatiu, i que per conseqüència, la població queda indefensa envers aquestes Fake news.

Els mitjans de comunicació i la tecnologia canvien constantment, i és necessari mantenir-se actualitzat sobre les noves tendències i formes de desinformació. És per això que la formació permanent en alfabetització mediàtica és essencial, no només en àmbits educatius formals, sinó també en la societat en general.

En un món inundat d’informació, l’alfabetització mediàtica emergeix com una eina poderosa per abordar la desinformació i fer un ús crític dels mitjans de comunicació. Mitjançant l’educació i la promoció de la consciència crítica, és possible navegar amb èxit en aquest mar d’informació, filtrant la desinformació i ampliant la comprensió del món que ens envolta.