Aina Estela, Cesc Mataran i Aina Mayench
Fèlix Larrosa i Piqué (1964), actual alcalde de Lleida, va arribar a la Paeria després d’haver recorregut un camí dintre de l’administració pública. Ha estat secretari del PSC a Lleida i ha exercit com a professor associat a la Facultat de Dret i Economia de la UdL. A més, ha estat diputat provincial de la Diputació de Lleida, diputat del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats i Director General de l’Institut de Turisme d’Espanya.
Participem en l’entrevista, en el marc del programa Junior Report RED, xarxa de revistes escolars a què pertanyem, juntament amb tres companys de l’Institut Guindàvols. Ens rep en una sala adjunta al seu despatx, a l’edifici principal de la Paeria. El seu to és molt afable i es recrea amb les respostes. Descobrim l’alcalde.
En quin moment va descobrir que volia ser alcalde de Lleida?
La primera vegada que m’ho vaig plantejar va ser al 2018, exactament l’1 d’agost d’aquell any i fa un any m’ho vaig tornar a plantejar.
Quina ha estat la teva trajectòria?
Abans d’entrar a la Paeria, el 2011, estava al Congrés dels Diputats com a diputat per Lleida. Vaig actuar com a portaveu d’Indústria, Comerç i Turisme, i vaig participar en les comissions d’Assumptes Internacionals i en la de Medi Ambient. Després em van proposar de venir a Lleida i vaig deixar els meus càrrecs a Madrid per venir aquí.
Com és el dia a dia del alcalde? I com es compagina la vida familiar i l’alcaldia?
M’aixeco cada dia a les 7 del mati i m’informo del que ha passat durant la nit a Lleida i al món, acostumo a llegir els diaris i escoltar les emissores de radio. Surto de casa i començo amb l’agenda i el que he de fer aquell dia, que acostumen a ser reunions i signaments. Normalment faig de dotze a catorze hores diàries. Per tant, és complicat compaginar la vida familiar amb la feina. Tinc una dona i 3 filles. Jo sempre m’he volgut dedicar a aquesta feina al cent per cent, per tant, és complicat compaginar-ho tot, ja que sempre que hi ha algun esdeveniment a la ciutat volen que hi sigui.
Quines creus que són les qualitats que ha de tenir l’alcalde per liderar bé la ciutat?
Segurament, les respostes que donaré seran molt de manual. Per ser un bon alcalde s’ha de tenir una molt bona capacitat per escoltar, perquè moltes vegades em paren pel carrer dient “sé que ara no és el moment, però…” i em fan saber alguna reclamació en relació a la ciutat. Per mi sempre és el moment, l’alcalde sempre ha d’estar escoltant a la ciutadania. El que no pots fer és dir-li que demani hora per fer la reclamació o queixa que tingui. L’alcalde ha de tenir una escolta activa en tot moment i que pugui ajudar a gestionar el conflicte.
Quin és el gran projecte de l’alcalde de Lleida? Allò pel que voldria ser recordat.
Jo tinc al meu cap diversos projectes importants, alguns de dimensió econòmica, per exemple; a mi m’agradaria que el nou projecte del nou recinte firal fos una realitat, perquè això ens dona capitalitat, podem celebrar esdeveniments professionals. Això genera riquesa al comerç. A més a més, a mi, des del punt de vista paisatgístic m’agradaria que el riu fos un espai on tothom pogués gaudir de més activitats de caràcter cultural i musical, de passeig: a mi m’agradaria veure gent estirada al riu llegint, per exemple, o escoltant música. M’agradaria que hi haguessin concerts que es poguessin fer al riu, i als seus espais propers, als Camps Elisis, accés des de la marge dreta, poder fer parcs i comunicar el riu amb la Seu Vella. I aquest és el tercer projecte que a mi m’agrada per un futur.
Mirant aquestes fotografies –assenyala les dels anteriors alcaldes de la Paeria des de la instauració de la democràcia –, jo no sé si en algun moment es van parar a pensar com voldrien ser recordats. Si tu actualment preguntes si coneixen l’Antoni Siurana, pot passar que la majoria no recordi qui és ni quà va fer. Jo d’aquí a 30 anys no sé si seré recordat. Potser l’únic record que quedarà de mi serà la meva fotografia penjada juntament amb la de la resta de paers en cap. El nostre pas és efímer.
Malgrat tot a mi m’agradaria passar per l’alcalde que va recuperar el centre històric, que va aconseguir que la Seu Vella fos Patrimoni de la Humanitat, i aquesta és la meva motivació més important que tinc. Per això al centre històric farem habitatges per a gent jove, hi incorporarem noves ofertes comercials, econòmiques, nous espais culturals… és un repte.
Els seus predecessors a l’alcaldia de Lleida, també del PSC, en deixar l’alcaldia van ocupar llocs importants de representació, com ara l’Àngel Ros com ambaixador a Andorra. S’hi veu en un futur, en un càrrec en l’administració catalana o estatal?
El meu compromís és amb Lleida. Em sembla que acabaré la meva carrera política a la ciutat, és el que vull fer. És la meva il·lusió. De fet jo aquest circuit l’he fet a l’inrevés. Ells marxen d’aquí cap a fora i jo vinc de fora cap aquí. Els meus amics feien broma perquè em deien: tu no ho hauries dit mai, però nosaltres sempre t’havíem vist com alcalde. És una broma que em fan, però és veritat que des de molt jove sempre havia pensat, treballat i participat en projectes que tenien relació amb la ciutat. Quan estava a la facultat de dret, vaig posar en marxa moltes iniciatives a través de la comissió de cultura que feia que es parlés molt de la facultat de dret. He estat sempre amb molts col·lectius i entitats, col·laborant amb ells i sempre pensant en la ciutat. Suposo que al final, la gent diu “aquesta persona podria ser un bon alcalde.” Això ho decideixen sempre els ciutadans i les ciutadanes. El meu objectiu és treballar per Lleida. M’han preguntat per si marxaria a Barcelona, si Salvador Illa guanya les eleccions, però ja tinc prou feina aquí.
Fa poc més d’un any que és a l’alcaldia de Lleida, com valora aquesta experiència?
Bé, és dur. Quan entra un nou govern, intenta ajustar l’administració al seu estil de treball. En aquests mesos hem estat treballant en això, jo crec que ara ja ho tenim. Hem aprovat el Pla d’Acció Municipal, això vol dir que tenim aquests tres anys pel davant a treballar “a tope”, tenim clar quins són els objectius, hem posat en marxa aquells mecanismes que han de ser possibles. Hem estat treballant en molts canvis i ara en els propers anys se’n veuran encara més, però és veritat que hem hagut de fer front a algun problema de caràcter endèmic que portàvem arrossegant des de fa uns quants anys i que hem d’acabar resoldre. Jo ara assumeixo l’alcaldia i el Museu Morera estava aturat, les obres estaven aturades, i vaig haver de dedicar moltes hores a reconduir la situació de conflicte, de poder remuntar i arribar a un acord amb les empreses constructores i animar els treballadors. I finalment el Museu Morera ha obert les portes. Inaugurem el dia 15 de juny, una vegada hagin passat les eleccions del 12 de maig i les del 9 de juny i a partir d’aquí, ja el tindrem inaugurat.
Hi ha qui diu, d’una banda, que els lleidatans estan mancats d’autoestima. I de l’altra, que som el cul de Catalunya, potser per això de ser a Ponent. Què en pensa?
Això ha passat sempre, des que soc un crio que vinc sentint això. Mira, a mi ningú em sentirà parlar malament de la ciutat i ningú em sentirà mai queixar-me dels que m’han precedit. Jo gestiono el present per mirar el futur, no? L’altre dia un periodista em va qualificar com l’alcalde optimista i això és el que s’ha de traslladar. És possible que ajudi que l’alcalde estigui orgullós de la seva ciutat, que estigui orgullós dels seus ciutadans, doni suport als projectes que sorgeixen a la ciutat, que dona ànims als nostres equips esportius perquè pugin i que vagin amunt. Que tirem endavant projectes com el Morera, el nou recinte firal, com la reforma de la Rambla, etc, etc. Tot això ha de sumar en positiu i ha de fer que la gent, sobretot els lleidatans i lleidatanes, ens sumem a aquesta dosi d’autoestima. Jo no soc un home que miri i es deixi endur per les enquestes, però em consta que des que soc alcalde s’ha incrementat amb deu punts l’orgull de viure a Lleida i això no m’ho atribueixo a mi només, ho atribueixo a l’actitud. Quan els lleidatans i lleidatanes veuen que els seus dirigents, s’arromanguen, treballen, s’hi dediquen, tenen una actitud positiva, això ajuda moltíssim i aquí ens hi hem de posar tots. Quan hi ha un equip esportiu que té l’oportunitat de pujar, és important que hi siguem; quan un empresari presenta una iniciativa per tirar endavant un nou projecte empresarial ens hi he de sumar. Tots aquests nous projectes contribueixen segur a l’orgull de ciutat, i a mi, a més a més, sempre em sentireu dir la mateixa frase, jo sempre dic “Lleida és la segona capital de Catalunya” i no hi ha ningú que s’hagi atrevit a discutir-m’ho. No som la segona capital de Catalunya des del punt de vista de la població, no ho som, hi ha ciutats més grans, som la sisena ciutat més gran, però en canvi som la capital de Ponent. La capital de Ponent és molt més que ser l’alcalde de la ciutat de Lleida, ser la capital de Ponent vol dir que també ets la capital pels de Binèfar, pels de Tamarit, pels de Fraga, pels de Cervera, etc. Que miren i ens miren com a capital, com a referent. Quan l’alcalde de Lleida aixeca la mà la gent l’escolta i això també contribueix a l’orgull i a l’autoestima.
Tanquem l’entrevista agraint a l’alcalde la seva amabilitat i cordialitat. Ens va fer sentir molt bé i podem dir que a partir de les paraules resulta convincent. Quan posi fi a la seva responsabilitat podrem ratificar o no aquestes sensacions.