Josep Blanch: “Comprar un diari en paper cada dia crec que ja no té sentit”

69 views

Nascut a Balaguer l’any 1992; Llicenciat en Comunicació i Periodisme Audiovisual a la Universitat de Lleida i actual coordinador i editor del projecte Revista Escolar Digital 

Ets periodista?  

Sí, em vaig graduar a la Universitat de Lleida en Comunicació i Periodisme Audiovisuals. Vaig ser la segona promoció en estrenar aquesta carrera a Lleida. 

Quina ha estat la teva trajectòria?  

Quan estava fen la carrera a Lleida, va néixer Balaguer Televisió i vaig anar-m’hi a interessar. Vaig començar fent pràctiques i treballant els caps de setmana i quan vaig acabar la carrera ja vaig començar a treballar a jornada completa coma  periodista i càmera. Dos anys després vaig aventurar-me a provar sort a Barcelona i vaig començar a treballar a PautaMedia fent de corresponsal de LaVanguardia digital a Sabadell. Durant aquets temps com a freelance també vaig  col·laborar amb altres mitjans com el Diari de Sabadell. Al cap d’un any i mig vaig assumir la coordinació de les corresponsalies de LaVanguardia a Catalunya,  coordinant i revisant la tasca dels corresponsals que el digital tenia als diferents territoris de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.  

Has treballat o treballes en algun mitjà de comunicació?  

Vaig començar la meva carrera professional a Balaguer Televisió. També vaig fer de càmera en alguna ocasió per Lleida TV. Quan vaig estar treballant a Balaguer Televisió, vaig col·laborar també en alguns programes de la Xarxa d’edicions locals i amb la secció de Lleida de El Punt Avui que es publicava cada dia en paper. També ha treballat pel Diari de Sabadell, LaVanguardia i Betevé (Barcelona Televisió) 

Que estàs fent actualment? 

Actualment soc coordinador i editor del projecte Revista Escolar Digital (RED). Com que soc l’única persona de Lleida dins l’empresa i constantment reivindico les terres de ponent a la redacció, van pensar que seria la persona ideal per supervisar els revistes de Lleida. Vaig començar així i al poc temps vaig assumir també la coordinació de totes les revistes escolars del projecte juntament amb la Lali Bueno. 

L’objectiu és treballar l’educació mediàtica i l’actualitat a l’aula

Com i perquè va començar el projecte?   

Doncs jo no ho vaig viure en primera persona però he vist la seva evolució. Nosaltres, a més de les revistes escolars, també fem tallers puntuals a les escoles sobre educació mediàtica. En un moment d’aquests tallers els alumnes fan de periodistes i van a buscar notícies pel centre. Arran d’això ens vam adonar que sortien moltes notícies i molt interessants i que crear una revista pròpia del centre podia ser un projecte interessant. El primer any van ser vuit escoles, el segon trenta i aquest tercer any, tot i la pandèmia, ja superem la seixantena. 

Què és vol aconseguir amb aquest? 

L’objectiu és treballar l’educació mediàtica i l’actualitat a l’aula. Intentem que els redactors descobreixin què passa al seu entorn i aprenguin també com funcionen els mitjans i que hi ha darrere d’una notícia que aparentment sembla objectiva. Ells es posen a la pell d’un periodista i aprenen a documentar-se, contrastar les fonts d’informació i ordenar les idees per explicar els fets. Tot això ajuda a que els alumnes, quan vegin una notícia en un mitjà de comunicació, sàpiguen interpretar si és més fiable o objectiva i que no els hi colin cap gol. 

Creus que els alumnes hem millorat al llarg del curs, es nota la diferència des de que vam començar fins ara?   

Sí, molt! És el primer any que reviso articles des del principi de curs i m’ha sorprès veure l’evolució d’alguns dels alumnes. Realment fa molta il·lusió veure quan un grup d’alumnes publica un article, ben documentat i treballat i que pràcticament no tinc res a dir. A vegades penso: “Uau, no pot ser que això ho hagi escrit un alumne”.  

M’ha sorprès veure l’evolució d’alguns dels alumnes

Aquest projecte també m’ha ensenyat que a vegades subestimem als alumnes i pensem que no són capaços de fer determinades coses però si els dones responsabilitat creixen i aprenen més ràpid.  

Quins són els criteris de correcció que es segueixen?   

Sobretot de format i de gramàtica. Reviso que el text s’entengui i sigui clar, ja que sovint tendim a escriure com parlem i a l’hora de llegir no s’entén igual de bé. Després també faig una revisió de formats: si el titular està ben estructura, si el primer paràgraf presenta bé la informació, si respon a les preguntes adequades… redactar una notícia no és com fer una redacció, cal ser objectius i que els redactors que l’escriuen no en siguin part. 

Quan tot això més o menys es compleix, també intento anar una mica més enllà i parlar de l’enfocament del tema, si es podia presentar d’una altra manera, buscar un altre punt de vista… etc. Però no sempre es poden arribar a valorar tantes coses. 

Què ha de tenir un article per a que es publiqui a la Vanguardia?   

Ha de complir una mica tot el que comentàvem abans, que sigui clar i entenedor, que estigui ben treballat i no sigui un redactat fet amb 5 minuts, que estigui ben documentat i si a més inclou imatges o altres elements multimèdia encara millor. També depèn de les redaccions. Al projecte RED hi ha molts centres amb alumnes de diferents edats i amb un grup de 1r d’ESO no som tan exigents com amb un de 1r de Batxillerat. 

També intentem que sigui representatiu i que tots tinguin oportunitat de sortir. Si a una redacció li ha costat molt escriure articles i un dia en prepara algun tema que està força bé, el destacarem encara que hi hagi un altre centre que cada setmana publiqui molts bons articles i ja hagi sortit a LaVanguardia. 

Com ho ha viscut personalment? És molta feina? Ha après coses noves o els alumnes li hem fet veure nous punts de vista?   

Personalment ha estat un aprenentatge brutal. Entrar en una aula i aconseguir despertar l’interès d’un alumne per allò que li expliques o veure la seva evolució a l’hora d’observar el món que l’envolta i explicar-lo és molt satisfactori. És una feina majúscula, cada dia hem de revisar els articles, preparar i revisar les propostes del pla de treball actual i analitzar com millorar-lo de cara a l’any vinent i buscar activitats d’entorn per fer amb els redactors, entre moltes altres tasques que van sorgint en el dia a dia.  

Entrar en una aula i poder despertar l’interès d’un alumne és molt satisfactori

Dels alumnes també he après molt. A vegades ens pensem que en una aula l’aprenentatge és unidireccional, però va en dues direccions. Jo de TikTok en sé poc o gens, de Twitch i streamers una mica més, però estar en contacte amb els joves i els adolescents m’ensenya coses que després també puc aplicar a l’aula o a la meva vida! Els alumnes també són experts en els temes que els interessen, cal que els adults també ho tinguin present 

Què pensa del periodisme, avui?  

Doncs la professió pot arribar a decebre i això em fa mal. Tot el tema de les fake news i les posicions polítiques dels mitjans de comunicació han contribuït a deteriorar la imatge dels periodistes i això em dol perquè hi ha molt bons periodistes que fan una gran feina, igual que hi ha periodistes que difamen o desinformen. Passa també amb metges, policies i amb totes les professions. No hem de caure en generalitzar que tot el periodisme és nociu. 

El que si que no m’agrada és, sobretot arran de la pandèmia, la tendència al periodisme alarmista que generar titulars preocupants i cridaners per captar als lectors. Crec que això pot generar angoixa a les persones que volen estar constantment informades. He arribat a recomanar a familiars meus que apaguin la tele i s’informin de forma més mesurada per no acabar amb ansietat.   

Conèixer i explicar les històries de persones diferents, ja siguin conegudes o anònimes, és una de les millors experiències que sento que puc viure com a periodista

Té futur el periodisme en paper?  

Jo estic segur que en un futur hi haurà periodisme en paper però serà diferent a com el coneixem avui. Comprar un diari en paper cada dia crec que ja no té sentit, molts periodistes ja no ho fem i tampoc tenim temps de llegir-lo amb calma. A la universitat vaig tenir un professor, el Joaquim Capdevila, que sempre va pronosticar que els diaris en paper d’avui seran de tirada setmanal o quinzenal en un futur i no tindran la informació d’última hora sinó que la tractaran els temes de manera més reflexiva. Estic d’acord amb aquesta tesi tot i que a vegades també tinc els meus dubtes que alguns puguin arribar a sobreviure. 

Què li diria a un jove que es vol dedicar al periodisme? 

En primer lloc, el que ja em deien a mi quan estudiava: que no et faràs ric treballant de periodista. El sector està molt precaritzat i cada cop hi ha més periodistes que cobren menys per fer més feina. Aquesta és la cara més amarga de la professió. D’altra banda treballar de periodista és una experiència molt maca que et permet descobrir cada dia un món nou. No en sabem de res, però cada dia fem temes diferents i ens toca aprendre constantment sobre els temes que tractem. Conèixer i explicar les històries de persones diferents ja siguin conegudes o anònimes, és una de les millors experiències que sento que puc tenir com a periodista. 

Mariona Besora, Elena Aventín, Júlia Almenara 

close

El més recent