Bernat Erta: “Al final les coses acaben sortint si un no es rendeix”

134 views

Atleta d’elit, classificat pels propers Jocs Olímpics, a Tòquio 

Bernat Erta nascut a Barcelona, l’any 2000. Desprès d’uns anys es va traslladar a Lleida. Ha acabat el Batxillerat i actualment cursa un grau de disseny digital i tecnologies creatives a la UdL.

Foto de Bernat Erta en una pista d’atletisme.

Quan vas començar a practicar l’atletisme?
Fa ja més de set anys que vaig començar a practicar aquest bonic esport, però abans de submergir-me en aquests increïbles set anys de la faceta més important de la meva vida com a esportista, jo vaig ser futbolista i tenista. Quan era petit adorava practicar qualsevol esport, i el primer en què vaig estar un bon temps deixant-me la pell va ser el tenis, amb tan sols vuit anys. Va ser després quan vaig créixer una mica, als catorze anys, que vaig fer el pas a l’atletisme, començant així a entrenar amb el meu pare. Ell mateix va ser la persona que em va convèncer a passar-me a aquest meravellós esport. Estic totalment convençut que el fet de tenir una família plena de bons atletes, com el meu germà gran, el pare i la mare, va ser un dels detonants més importants perquè em convencés a provar l’atletisme.
A causa de tot això, i que alguna vegada ja havia guanyat la Milla urbana de Lleida, vaig decidir donar-li una oportunitat a l’atletisme. Actualment m’alegro moltíssim!

Hi ha tradició familiar?
Totalment! Com he explicat abans, un dels factors principals que va fer que trobés interès per l’atletisme va ser la meva família. El meu pare, mare, i germà ja el practicaven, i no eren pas coixos, al final ells van saber convèncer-me perquè proves aquest esport.

El meu pare i mare feien la prova dels 400 m (com jo mateix), i el meu germà practica el 110 m tanques.

Estàs especialitzat en alguna prova en concret? A part d’aquesta quina és la que t’agrada més i la que menys?

Sí, jo estic especialitzat en la prova dels 400 m llisos, és una de les proves més dures de l’atletisme i requereix un entrenament molt dur. A pesar de tot això he de dir que aquesta és la meva prova preferida, la gaudeixo moltíssim i no la canviaria per cap altra. A l’altra banda, com a prova que menys m’agrada, trobaríem la marató, el trobo increïblement interessant, però preferiria no haver de córrer-lo mai.

Com t’ha afectat la quarantena? Quins mètodes vas utilitzar per mantenir-te en forma?
Com molta més gent, jo també vaig ser una víctima de la quarantena l’any passat. No va ser fàcil de gestionar i els primers dies vaig entrenar fent sobretot exercicis bàsics, com les planxes, escales, flexions abdominals… dos setmanes després ja vaig aconseguir ajuda dels gimnasos i del Comitè Olímpic Espanyol, em van deixar peses i una cinta per córrer, així que fins al final de la quarantena vaig estar utilitzant aquests elements d’entrenament.

Quantes hores entrenes a la setmana?
Doncs tot depèn del mesocicle en el qual em trobi, si és època de càrrega de treball, o de descàrrega perquè hi ha competicions. A la pretemporada i en èpoques on no hi ha competicions entreno de 5 a 6 dies a la setmana, cada entrenament amb una llargària d’entre 2 i 3 hores. En canvi, quan ja s’apropen totes les competicions entreno 3-4 dies a la setmana amb una duració de 2 hores, ja és una intensitat diferent, com es pot veure depenent de la importància de la competició que tinc a prop entreno més o menys, ja que per estar ràpid és necessari està descansat.

Quina va ser la teva reacció al saber que et vas classificar pels jocs olímpics de Tòquio
Simplement no podíem creure el que acabava de passar, ho havíem aconseguit! Va ser un moment espectacular, on un munt d’emocions em van passar pel cap, no podíem estar més satisfets del que acabàvem d’aconseguir.

Estudies?
Sí, actualment estic cursant el grau de disseny digital i tecnologies creatives a la UdL.

Com combines l’entrenament i els estudis?
No és pas fàcil, però afortunadament no tinc problemes, algun cop pot ser complicat i inclús una mica estressant, però ho porto molt bé i no tinc cap problema. Simplement s’ha de saber organitzar bé l’agenda. Mai en tota la meva vida m’he saltat un simple entrenament, pel fet que tingui exàmens o bé universitat, i penso seguir així.

Quins són els teus plans de futur?
Per ara els objectius que m’he marcat aquest any com primordials són tres: el primer és intentar estar als JJOO aquest agost (cosa que de moment sembla que podrà ser així!); el segon, de gran importància també, és aconseguir medalla en el campionat d’Europa O23 aquest juliol, i finalment, per tancar aquesta llista, com tercer, m’encantaria rebaixar la meva marca personal per sota dels 46″. Més enllà d’aquests i ja mirant més al futur el meu objectiu es seguir millorant la meva marca personal any rere any.

Segueixes una dieta estricta?
Sí, bastant estricta. En l’alimentació es troben bastants factors fonamentals pels esportistes. Jo ja fa més d’un any que estic amb un dietista que em fa seguir una alimentació que m’ajuda moltíssim a trobar-me amb força cada dia i, a més a més, a guanyar múscul per a poder seguir millorant cada setmana.

La meva dieta varia molt segons l’entrenament que toqui aquell dia i el moment de la temporada en el que em trobi, llavors no podria dir-te com és exactament. Tot i això, pel que fa a l’esmorzar i el berenar (que són àpats per aportar molta energia en moments del dia importants) doncs no canvien mai. Per esmorzar menjo tres torrades amb alvocat, tonyina, i pernil, acompanyat d’una fruita. En canvi per berenar menjo un bol de fruita amb iogurt i fruits secs, tot ben barrejat.

Quins consells li donaries a algú que vol dedicar-se al món de l’atletisme i no acaba d’assolir les marques?
El meu consell seria paciència, sobretot paciència. L’atletisme és un esport en el qual necessites molt d’entrenament per a poder millorar simplement unes dècimes o centímetres. Per la qual cosa s’ha de saber tindre paciència i confiar moltíssim en el procés, al final les coses acaben sortint si un no es rendeix.


Pertanys a algun club?
Actualment formo part del New Balance Team, aquest és l’equip atlètic que conforma la prestigiosa marca New Balance. Fa un any encara era part del FC Barcelona (la secció dedicada a l’atletisme), però quan em van oferir unir-me a l’equip de New Balance no ho vaig dubtar, per mi és tot un honor poder formar part d’aquesta gran família.

Has estat becat en alguna residència d’esportistes d’elit?
No, sempre he entrenat al Lleida. amb el meu pare, així que no he necessitat marxar a cap centre d’alt rendiment, ja que aquí a Lleida ho tinc tot cobert.

Hi ha tradició d’atletes a Lleida?
Com es pot observar, sí, no sóc l’únic atleta reconegut aquí Lleida, n’hi ha d’altres com l’Aleix Porras, el Ramon Garcia, Arnau Erta…

L’atletisme compta amb el suport de l’administració?
Aquí a Lleida tenia l’ajut just, és cert que ens donen algunes facilitats perquè puguem entrenar en dies festius o per comprar material esportiu, però així i tot no tenim un gran recolzament per part de l’ajuntament.

Creus que l’atletisme català o lleidatà està a un bon nivell?
Totalment, ja fa molts anys que l’atletisme català és el més reconegut de tota Espanya, tenim grandíssims atletes, i també és cert que de Lleida cada cop en surten més joves amb un gran potencial.

Alex Mihoc, Candela Esteve, Joel Franco.

close

El més recent