Els ventres de lloguer: un negoci a l’alça

56 views

Aquesta pràctica, cada vegada més habitual, genera un debat ètic i obre un conjunt d’interrogants legals

Els ventres de lloguer o la maternitat subrogada són el mètode mitjançant el qual una  persona lloga el ventre d’una dona on es gestarà un nadó que quedarà sota la responsabilitat i la pàtria potestat d’una persona aliena a la que ha donat a llum. Una dona accepta quedar-se embarassada a canvi d’una quantitat, normalment gran, de diners. Aquests oscil·len des dels 35.000 euros als 200.000 en funció del país i lleis vigents que hi hagi. Dins d’aquesta quantitat es troben incloses les despeses mèdiques, la manutenció, l’allotjament de la mare i els trasllats.

Tot està molt vigilat i controlat pels qui s’encarregaran del nadó, en alguns casos per assegurar-se de què tot el procés es segueix amb normalitat i que les dones no es faran enrere. En alguns casos, les obliguen a viure en pisos on són controlades les vint-i-quatre hores del dia. També hi ha intervencionisme en tot el que fa referència a la mare biològica: li diuen que ha de consumir o beure i què pot fer i què no. La majoria de vegades les dones que donen a llum no es poden quedar amb el nadó ni avortar, ja que poden patir conseqüències legals. Mirant-ho des de l’altre costat, si els pares contractants no volen finalment aquell nadó i la mare biològica no se’n vol fer càrrec, el recent nascut acaba en un orfenat. 

La consumació de l’embaràs es pot realitzar de dues maneres diferents; en una, la mateixa dona que pareix, aporta el seu propi òvul i la fecundació es fa mitjançant la inseminació artificial. En l’altra, es realitza una fecundació in vitro on els òvuls i els espermatozoides solen ser dels pares contractants. 

Hem fet una recerca sobre els punts positius d’aquesta pràctica tot i que no ens arriben a convèncer per algunes raons que comentarem més endavant. Entre d’altres, ajuda econòmicament les dones que gesten al nadó i, sentimentalment, els pares que es faran càrrec d’aquest, poden estar presents durant tot l’embaràs i és molt més ràpid que un procés d’adopció.  

La parella que contracta aquest servei solen ser pares que per motius diversos no poden tenir fills biològics i no volen recórrer a les tècniques de l’adopció o l’acollida; altres són dones que no volen passar per aquesta etapa i per consegüent haver de donar a llum al final de la gestació. 

Les dones que es sotmeten a aquesta pràctica normalment són vulnerables des d’un punt de vista emocional, social i econòmic tal com diu  l’associació “Stop Vientres de Alquiler”. En  general elles viuen en un context de gran desigualtat social  i econòmica, no tenen recursos ni oportunitats de progrés. Si un embaràs seguit amb normalitat comporta una gran càrrega psicològica, en aquest cas és multiplica. Es duen a terme diferents teràpies per a les mares que gesten, on l’objectiu és convèncer-les de què el fill que porten a la panxa no serà seu i així fan que la implicació emocional sigui mínima o nul·la per tal d’evitar un trauma major després del aprt. A més a més, gestar un nadó fecundat en un cos amb el que no comparteix genètica, ni ADN pot fer sofrir complicacions greus durant l’embaràs com hemorràgies, hipertensió arterial… A més de la possible depressió post part i l’estrès post traumàtic. 

És interessant saber que el tràmit i l’execució de la maternitat subrogada a Espanya està totalment prohibida ja que l’afiliació legal del menor està vinculada al part i no a la genètica. És il·legal. Com diu la llei sobre les tècniques de reproducció assistida en l’article 10, diu: “Será nulo de pleno derecho el contrato por el que se convenga la gestación, con o sin precio, a cargo de una mujer que renuncia a la filiación materna en favor del contratante o de un tercero. La filiación de los hijos nacidos por gestación de sustitución será determinada por el parto. Queda a salvo la posible acción de reclamación de la paternidad respecto del padre biológico, conforme a las reglas generales.” No obstant aquesta pràctica és legal ja sigui amb més o menys restriccions, a  països com el Canadà, els Estats Units, Ucraïna o el Regne Unit. 

Nosaltres, personalment, estem en contra d’aquesta pràctica. Durant la gestació la dona no té cap decisió pròpia sobre el seu cos, està condicionada a persones alienes i li hem d’afegir la càrrega psicològica que suposa crear i formar durant nou mesos una vida, un ésser humà. Donar vida no és cap negoci, no es pot vendre ni comprar un nadó i molt menys amb finalitats lucratives per algun dels implicats. 

noalquilesvientres.com

Mariona Besora, Júlia Almenara, Elena Aventín 

close

El més recent