Àlex Sisó: “El mitjà en paper dona més confiança que els mitjans digitals i les xarxes socials”

933 views

Periodista total, propietari de La Veu de Lleida

L’Àlex Sisó és un tot terreny dels mitjans de comunicació. A les seves xarxes socials es presenta com a home càmera i periodista, i és que ha treballat en tots els suports comunicatius. A Lleida és referent amb La veu de Lleida, una iniciativa agosarada, que alterna amb la seva feina diària. Per tot plegat, és una veu autoritzada del món de la comunicació i ha fet del seu mitjà una plataforma de participació ciutadana, democràtica, oberta, on la gent, els ciutadans, són els veritables periodistes.

Quina és la teva trajectòria periodística prèvia?

Després de Batxillerat, com que m’agradava molt la part tècnica de la televisió, vaig cursar Formació Professional i posteriorment vaig entrar a treballar a La Mañana TV. Deixeu-me dir, que la Formació Professional ha estat injustament desprestigiada i, tanmateix, s’hi aprèn molt, principalment pel que fa a l’àmbit tècnic.  

Com a practicant de La Mañana TV, vaig participar a Pagesia. El tutor de pràctiques em va ensenyar com utilitzar la càmera i a redactar, li estic molt agraït.  En acabar les pràctiques, em vaig quedar al mateix mitjà i vaig integrar-me en l’equip d’informatius. Aleshores, vaig començar el Grau, va ser la primera promoció de la UdL, em va agradar molt.  Durant les pràctiques del Grau vaig treballar a l’equip de realització del TN migdia, a TV3.

En acabar el Grau vaig optar per entrar a la redacció de la Mañana, però després de quatre mesos, em vaig adonar que la premsa escrita no era el meu fort. El 2014 se’m va presentar l’oportunitat d’anar a Barcelona, a 8TV, al programa que dirigia Josep Cuní i on vaig estar tres anys.

Més endavant em va sortir l’oportunitat de Ràdio Badalona, que és on estic ara, una ràdio local: la meva primera experiència radiofònica. Estic encantat d’haver descobert aquest mitjà. Estic fent l’informatiu del vespre de 20:00 a 20:30 cada dia, faig butlletins horaris per la tarda i també fem un programa magazín en conjunt amb cinc ràdios més.

Com vas arribar a crear La Veu de Lleida?

La Veu de Lleida va arribar just quan estava a quart curs del grau: estava avorrit a casa i volia fer alguna cosa per contribuir una mica per la ciutat, que els ciutadans tinguessin un altaveu. Les xarxes socials tenen coses molt bones i, si s’utilitzen bé, tenen moltes possibilitats; sí que és cert que també es poden utilitzar molt malament i fer molt mal. Jo volia aprofitar aquesta opció i crear una plataforma per donar veu a la ciutadania i va ser quan el 2013, a les acaballes del Grau, vaig començar amb la pàgina de Facebook i vaig obrir un canal de Youtube: la idea era fer breus entrevistes a gent que els mitjans no tenien present, donar a conèixer diferents perfils de ciutadans. Ara el que funciona és Instagram, ha desbancat Facebook: estem ja a 51.000 seguidors.

Què diries  a un jove que es planteja estudiar periodisme?

Jo crec que si és la feina que t’agrada i ets molt vocacional, et dic “endavant”, perquè tal i com està la situació avui dia, et dediquis al que et dediquis, o estudiïs el que estudiïs… Pensa que el  , qui cobra mil euros és un afortunat.

És una vergonya que els joves i no tan joves estiguem en aquesta situació: ens han promès que si estudiàvem una carrera ja ho teníem tot, però  jo crec que la societat ens ha estafat una mica, a la nostra generació. És normal que la gent estigui molt cabrejada, –i amb això no estic dient que defensi els que surten a cremar contenidors– perquè ens han promès moltes coses i estem vivint una mica pitjor que els nostres pares.

A més, el món del periodisme està molt malament, està en crisi des de fa anys. Jo crec que si un jove té ganes d’estudiar periodisme i és la seva passió i li agrada, doncs, jo dic que estudiï.

Jo em sento molt afortunat, perquè des que vaig acabar els estudis no he parat de treballar en el món de la comunicació.

La Veu de Lleida és competència d’altres mitjans locals?

A veure, La Veu de Lleida té molt seguiment a les xarxes socials. A nivell de seguiment, sobretot entre la gent més jove, sí que és cert que potser no compra tant el diari i no mira tant els mitjans tradicionals, perquè tots estem connectats a les xarxes i potser ens informem més a través d’aquestes. Jo crec que sí, que pot arribar a ser competència, perquè Lleida és una ciutat petita de 140.000 habitants.

Quines són les fonts informatives de què es nodreix La Veu de Lleida?

Doncs, bàsicament fonts d’informació oficials, notes de premsa que m’arriben. I també les veus de la ciutadania.M olta gent es pensa que ho dic jo, però no, realment són missatges que envia la ciutadania. Tot està entre cometes, són informacions de veus ciutadanes que sempre estan contrastades.  Perquè, sí que és cert, que t’intenten colar molts gols; no us diré que no me n’hagin colat cap, però també us diré que porto 8 anys, des del 2013 fins ara, i he de dir que a La Veu de Lleida he après molt i acabes contrastant al 100% aquestes fonts d’informació.

Quins són els ingressos de la Veu de Lleida?

Molta gent pot pensar que aquí hi ha ingressos al darrere, però bàsicament no és la meva principal font de patrocini, jo tinc la meva feina. Sí que és cert que la Veu de Lleida ha obtingut algun contingut promocional on hi ha hagut benefici, però tampoc és la meva principal font d’ingressos, tampoc he decidit mai apostar-hi realment. Els digitals que tenen web, de vegades −ho hem vist a molts diaris digitals, fins i tot seriosos, com podia ser La Vanguardia−, de vegades a les xarxes socials, publiquen l’enllaç amb una notícia, totalment banal amb un contingut que dius tu “i això a qui li interessa?”, però això ho fan per atreure clics de la web i guanyar publicitat. Però jo no tinc una web, continuo a les xarxes socials.

Has creat alguna vegada alguna fake news?

No, voluntàriament no he creat mai una fake news; involuntàriament sí, per temes com el que he comentat abans, ja sigui per una errada de les fonts oficials o per errada meva. I hem d’aprendre dels errors, perquè tots ens equivoquem.

Quants treballadors hi ha a la Veu de Lleida?

Doncs un, que sóc jo. No hi treballa ningú més. I també tots els ciutadans o ciutadanes que m’envien els continguts. Sempre ho dic que si passa alguna cosa, com ara la crema d’un contenidor i tenir aquell succés des de diferents angles, en aquell mateix carrer… hi ha gent que m’envia vídeos des de la seva finestra. I potser hi ha 5 seguidors, en aquell carrer, que t’envien el mateix vídeo.

Com és un dia de treball de l’Àlex Sisó?

Doncs mira, un dia de la meva vida és que jo m’aixeco, m’agrada matinar molt, esmorzo bé, agafo energia, vaig a donar una volta per Barcelona -on hi visc mentre hi treballo−, després, vinc a l’estudi i és el moment d’actualitzar els continguts de La Veu. Després, prenc un cafè i vaig a donar un volt per airejar-me. Entro a treballar a la una del migdia, començo a treballar a Ràdio Badalona, i acabo a dos quarts de nou del vespre. Durant tota aquesta setmana també estic fent l’informatiu migdia, els butlletins de tota la tarda: és a dir que estic fent el magazine de tarda i les noticies del vespre. Després de la meva jornada laboral, tinc una vida molt monòtona, de casa al treball i del treball a casa, i molt més amb tot el tema del confinament que no pots fer res. Sí que el cap de setmana aprofito per fer alguna cosa més. Llavors arribo a casa, sopo, miro una peli o faig algun directe amb la gent de Lleida i ja està, perquè al final el tema de la informació i ser periodista és estar tot el dia connectat i és que fins i tot, quan tens vacances, t’arriben notificacions al mòbil.

Tu mateix condueixes totes les teves xarxes socials?

Sí, totes. No hi ha community manager alternatiu; sí que tinc molts amics que també m’envien vídeos i em diuen “si vols algun dia et porto jo les xarxes socials o t’ajudo”. Molts m’intenten ajudar però també em sap molt de greu que treballin d’aquesta manera “gratis”. Els vídeos els faig jo també, tinc un estudi a casa, una habitació i amb un croma ho fem, tinc un bon equip d’edició i ho faig tot jo; l’edició, els vídeos, les xarxes tot.

Com valores el periodisme a Lleida?

El periodisme a Lleida ho està passant molt malament ja que depèn molt de les subvencions públiques ja que la publicitat ha caigut en picat. El periodisme local, no dic que no sigui de qualitat, però el que passa és que es basa molt en l’agenda institucional: en allò que fan els polítics, les diputacions, les notes de premsa i convocatòries de premsa que envien les institucions. Clar, són els que paguen i hem d’anar darrere d’ells perquè són els que donen les subvencions i evidentment aquestes institucions volen que els hi fem ressò. Però crec que a la gent no els interessa gaire.

Jo sóc el primer que evita parlar de política perquè estic molt avorrit de tots els colors i no vull donar veu als polítics, ja que tots tenen els seus altaveus que paguen i subvencionen. Jo, el que vull és donar veu a la ciutadania, que es mereix tenir un altaveu, i fer de Lleida una ciutat millor.

El periodisme local no té recursos i a més els sous dels periodistes locals són molt baixos, per tant és normal que no puguin investigar, llavors és més fàcil copiar i pegar una notícia i fer contents als polítics.

Penses que el periodisme en paper té futur?

Sí, però penso que s’ha de reivindicar una mica més. No morirà perquè és el que jo us dic: sí que és veritat que la gent jove compra cada vegada menys els diaris en paper, però ja sabem que a la gent més gran li agrada anar al quiosc a comprar el diari o fullejar.

El consum del periodisme és molt ràpid ja que ens quedem solament amb el titular i el subtítol i t’ha d’enganxar molt per començar a llegir, però hi ha gent més gran que ja tenen tradició de llegir el diari i li agrada.

Penso que el mitjà escrit té futur, no morirà ja que el mitjà en paper dona més confiança que els mitjans digitals i les xarxes socials. La premsa escrita hauria d’aprofundir molt més en les notícies ja que quan les veiem a la televisió o les sentim per la ràdio, se’ns comuniquen de forma més lleugera.

Cristina Parejo, Xènia Alcalde i Olivian Artene.

close

El més recent