Una violència de gènere que ho és més en temps de pandèmia

/
110 views

La convivència intrafamiliar no elimina les tensions, sinó que les manté o, fins i tot, les incrementa

La violència de gènere és definida com un tipus de dany físic o psicològic cap a alguna persona per tenir un gènere o sexe en concret. Això comporta diverses conseqüències greus i, fins i tot, mortals en massa casos.

Estem acostumats a conèixer a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials que la violència la reben les dones per part d’homes, i en la majoria d’ocasions és així; però cal afegir que també pot ser de pares i mares a fills i filles, de dones a homes… i dirigides a persones que pel seu canvi d’adscripció sexual i/o de gènere són menystingudes i atacades, com per exemple les persones trans. I tot i que sembli quelcom exclusiu de les xarxes i dels mitjans, sovint ho tenim més a prop del que pensem.

Aquest problema social s’ha anat agreujant al llarg dels anys, i la pandèmia podia semblar una oportunitat per a reduir aquestes situacions. No obstant, no ha estat així. De fet, durant el temps de confinament domiciliari, la violència ha persistit i, com indiquen les estadístiques del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, del març de 2020, hi va haver 17 dones assassinades; i a l’abril, aquesta xifra tot i reduir-se no va desaparèixer, un total de 4 dones varen morir a Espanya. I encara que aquests homicidis es van reduir en aquell mes, la xifra de trucades al 016 es va disparar de manera alarmant fins a les 8.700.

Aquest període de reclusió va comportar que moltes famílies hagueren d’estar mesos convivint. Famílies que tenen relacions normalitzades, i també aquelles en les que hi ha relacions de domini i maltractament. I per aquestes darreres, en una situació de reclusió hi ha poques oportunitats d’escapatòria i evitament… i la tensió s’incrementa. Això sí, la nostra societat ho reconeix com un problema i sorgeixen iniciatives de denúncia, recolzament i ajuda en les xarxes socials, per exemple a Tik tok o d’Instagram.

Tot i haver-hi fets realment alarmants, afortunadament, hi ha un augment en les denúncies per violència de gènere ja que les persones agredides se senten més fortes i recolzades i s’atreveixen a denunciar-ho. Però no sempre són les agredides les que denuncien, encara costa que tinguin la força i el recolzament del seu entorn per fer-ho. De les 37.189 denúncies interposades durant el quart trimestre del 2020, tan sols 536 van ser presentades per la víctima; 27 per part dels familiars i 1.456 per terceres persones. De fet, la major part de les denúncies van ser dutes a terme per atestats policials, 31.855, o per parts de lesions que fan hospitals, clíniques i metges, 3.315. És a dir, en situacions límit en les que són les forces policials o bé l’assistència mèdica la que tramita la denúncia.

Des de principis del mes de març del 2021 fins al dia d’avui, s’han registrat quatre víctimes mortals. És a dir, no s’atura. És un fet molt preocupant ja que les dades s’incrementen constantment i no sembla haver-hi un punt i final. Però cal aturar-ho, amb la col·laboració de la ciutadania, els polítics, les entitats i associacions que lluiten per la igualtat de drets, per la convivència i pel reconeixement de la diversitat de gèneres. El menyspreu, la desigualtat i el sotmetiment amb violència per qüestions de gènere no ha de ser i, de fet no ho és, per la majoria tolerat en una societat que cerca la igualtat i equitat.

Ariadna Garreta i Violeta Teixidó

close

El més recent