Ester Aventín. (Cedida)

Ester Aventín “Amb Laters tenim un missatge que volem transmetre i això és el que et fa passar de ser un cantant a un artista”

94 views

Exalumna del col·legi Episcopal, titulada amb el Grau Professional de música del Conservatori Municipal de Lleida i actualment estudiant de Dret a la UDL. Va ser pionera en el projecte que l’Ajuntament de Lleida juntament amb els Bucs musicals “el Mercat”  va proposar per ajudar a joves emergents en la indústria  musical amb un repertori complert de cançons pròpies

Aquest passat 28 de febrer, es van tancar les inscripcions per participar en la segona edició d’aquesta gran iniciativa que l’Ajuntament de Lleida ofereix als joves. Una proposta orientada a donar suport a la creació i el creixement de propostes musicals, ja sigui a títol individual o grupal, que ofereix la possibilitat de desenvolupar projectes en l’àmbit artístic.

El programa d’acompanyament musical és molt complert i ofereix ajudes i suport en cada un dels aspectes en els  que un artista necessita formar-se i conèixer per a poder créixer. El programa inclou, entre d’altres, residència als Bucs d’assaig durant un any, espais insonoritzats, totalment equipats i climatitzats, la gravació d’un EP als seus estudis, preparació d’un directe, formació i management del grup, assessorament musical i actuacions en espais de la ciutat.

Els tècnics i professionals són els qui realment ajuden, acompanyen i aconsellen els joves músics a partir de la seva experiència i recorregut. Entre aquestes trobem el Victor Ayuso i l’Arnau Moreno, productors musicals, i la Judit Vilarasau com a experta en disseny.

Com et vas assabentar de la incitava de Buc Lab?

A l’Instagram, estava mirant i em va sortir aquesta notificació. Jo ja seguia el compte dels bucs i de l’Ajuntament. A més, també m’ho van enviar des de l’Ajuntament personalment al correu electrònic per a que m’apuntés, però ja havia fet la inscripció. Ells ja em coneixien ja que anteriorment em vaig presentar a un concurs en el que hi havia quatre guanyadors i vaig quedar la cinquena. Les persones que el guanyaven podien tocar en la Festa Major i se’ls donava uns diners. Com he dit, em vaig quedar a les portes. Per això mateix ja sabien qui era, que composava, que feia cançons…

Què s’ha de fer per poder formar part del projecte?

Quan jo em vaig presentar el que havies de fer era enviar un missatge als bucs de Lleida, dir que estaves disposada a participar i que composaves. Aleshores, els hi havies d’enviar alguna maqueta. Actualment és el mateix procés de selecció.

Vas participar com artista en solitari o amb una agrupació?

No, jo vaig participar sola, perquè era un projecte de veus femenines, sol podien participar noies que cantessin i que fossin joves, tampoc ho podia fer cap tipus de persona que tingués una carrera musical bastant extensa. El que sí que estava permès a l’hora de fer el  directe, era anar acompanyada. Jo li vaig demanar al meu amic Pep Saula i em va acompanyar amb la guitarra i en alguns moments amb el piano, però en un principi em vaig presentar com a solista.

Què us ha proporcionat Bucs Lleida? Com us han ajudat?

Principalment no és com m’ha ajudat i que m’ha aportat, sinó que ens ha donat la oportunitat de fer un acompanyament artístic. Primer de tot em van dir si el volia fer en solitari o si en canvi el volia portar a terme amb la meva proposta musical, és a dir amb el meu grup “Laters”, i òbviament vaig dir que el volia fer amb ells. Ens ha aportat moltes coses i ens ha ajudat econòmicament moltíssim, vull dir vam rebre una subvenció de l’Ajuntament que ens finançava tot el que havíem de fer, tots els passos que havíem de seguir per a poder treure i donar llum al nostre projecte artístic. És a dir, ens va oferir la gravació d’un parell de singles, també que el productor, el Víctor Ayuso, ens ajudés a produir les cançons, a poder-nos guiar en el camí que havien de prendre les nostres melodies, les nostres produccions. Vam tenir també l’ajuda d’una professional en les xarxes socials.

Ara estem pendents d’una sessió de fotos la setmana que ve i posteriorment un videoclip. Em refereixo a que  ens ha aportat moltíssimes coses però també t’he de dir que actualment no sé quins són els avantatges o el que ofereix el projecte, perquè nosaltres vam ser com uns “conillets d’índies”, vam ser els primers que ho vam fer i ho van provar una mica amb nosaltres i, per tant, pot ser que hagin canviat les condicions.

Com us va afectar la Covid-19, vau haver d’aturar-ho tot o vau poder continuar?

Va ser molt frustrant perquè el cap de setmana que es va decretar l’estat d’alarma, havíem de gravar el nostre primer single. Clar, aquest va fer que no poguéssim anar a gravar. Ho havíem de fer a l’abril, les fotos i el videoclip al maig i després buscar les discogràfiques. Per raons obvies tot això no ho vam poder fer. Al principi ens pensàvem que  seria cosa de dos setmanes, com tots diria jo, però… no va ser així.

El confinament va ser una època on ens havíem de fer a la idea que el nostre projecte trigaria bastant en sortir a la llum i va ser frustrant per tots, perquè portàvem molt temps treballant i ja vèiem el final del túnel, ja vèiem que ho anàvem a treure. Ho podria dividir  en dues parts; la que va ser frustrant per aquesta raó i després en la que no vam parar, no ens vam aturar encara que no haguem tret res avui en dia. Mai hem estat aturats, crear un grup no és una feina que surti d’un dia a l’altre, costa moltíssim.

Ens va servir per reforçar la nostra identitat, per saber qui era Laters realment. Ara ja estem a punt de poder treure les nostres cançons. En definitiva, va ser una etapa de frustració, però vull remarcar que no vam parar i sempre tenim el projecte en ment.

Heu estat aconsellats per experts i professionals, com us han acompanyat en el trajecte?

Doncs, el que valoro més és l’ajuda que hem rebut del nostre productor Victor Ayuso. Quan nosaltres vam començar érem un grup de cinc, jo composava les cançons i entre tots les arranjàvem per poder tocar en un directe. Ni se’ns plantejava la idea de poder fer un disc o poder fer produccions, maquetes, encara que ho intentàvem, però no teníem mitjans i no sabíem tampoc molt bé com fer-ho. El Victor ens va ajudar moltíssim a l’hora d’arranjar les meves caçons perquè ens va modernitzar. Nosaltres som un grup que sempre hem escoltat cançons i que ens hem criat amb els sons del rock del seixanta, setanta, vuitanta… de la música dins del món de la contemporània, podem dir del rock, del jazz, del soul. Clar, nosaltres teníem unes inspiracions que no eren les típiques del segle XXI, semblava que estàvem als seixanta a l’hora  de fer les nostres cançons, no estàvem modernitzats no teníem recursos actuals, no sabíem com cridar l’atenció del públic d’avui en dia, i per això ells ens va ajudar molt en aquest sentit. Ens va dir que nosaltres érem musics que fèiem pop i que fèiem pop per a gent del segle XXI i que per tant, ho havíem de transmetre en clau actual, no en una clau no passada de moda sinó antiquada, ja que no era un mitjà  de comunicació viable per a que la gent ens entengués avui en dia.  A part de tot el tema de la producció, dels consells que ens ha donat a l’hora de gravar, els arranjaments.. Desprès també vam comptar amb l’ajuda d’una professional amb tot el tema de les xarxes socials i també amb la Judith Vilarasau, que és la nostra fotògrafa i dissenyadora gràfica. Ens ha ajudat moltíssim a formar la nostra pròpia identitat visual que creiem que és molt important. Ella ens ha sabut captar des del primer moment i vam fer doncs moltes sessions de moltes hores, parlant de nosaltres, de què volíem transmetre, de qui érem, de què volíem, de què volem dir i del que no… Hem estat acompanyats de grans professionals que valoren molt el nostre treball i creuen en nosaltres i això es nota. Estem molt agraïts al suport que rebem d’aquests professionals tant competents com el Victor i la Judit. I sobretot estem també molt agraïts al Juanjo i a tot el personal dels bucs, per donar-nos la oportunitat i confiar en nosaltres.

Què suposa treure un single? Hi ha molt treball darrere que no es veu, quin és aquest?

Hi ha moltíssim treball darrere, un single suposa, primer de tot, tenir quelcom del qual tu puguis parlar, és a dir, has de tenir alguna cosa a dir. Després, transformar aquesta idea, aquesta intenció que tu tens, que tu vols compartir, ja no en poesia perquè no vull ser tant ossada de dir que faig poesia, sinó en una lletra bonica, pot ser que rimi, pot ser que no, però que tingui sentit, que sigui bona estèticament pel meu gust. Potser ve un altre artista i et diu que no, però pel meu i pel nostre si. Després un cop jo l’he composat amb la lletra i la melodia, la passo pel grup de Laters, el Pep fa la maqueta i la produeix; bé, la produïm una mica entre tots. Normalment ho fa ell, però igual nosaltres li diem: “aquí fica això, aquí fica allò, fes-ho d’aquest estil o la línia de la guitarra, el tipus de ritme…”Ho proposem entre tots i després el Pep fa “l’obra mestra” i fa la maqueta i la produeix. Finalment anem a l’estudi i li ensenyem al Víctor, ell ens diu algunes coses que podem millorar i gravem la bateria i els baixos, després teclats i finalment veus i després ell fa la seva màgia, ho retoca. Per acabar, ho envia a masteritzar i així obtenim el single.  Això no s’acaba aquí, hem de pensar en el videoclip, la portada del single, tot el treball de promoció, etc…

Teniu plans per al futur? Quan podrem veure les vostres primeres creacions?

Sí, clar que tenim plans per al futur, el nostre pla per al futur és treure un single.

Jo crec que aquesta tardor ja podreu veure les coses, ja haurem tret single, perquè en dos setmanes es faran les fotos, per Setmana Santa el videoclip, després serà el procés de buscar discogràfiques… A l’estiu no publicarem res perquè és mala època per treure cançons i després, bé, doncs a veure si podem començar a fer concerts i a treure singles.

Per acabar m’agradaria dir que el més important per un artista o per un grup o banda, ja no és la pròpia creació de la cançó, el fer concerts, el tenir una estètica…, que òbviament és molt important i essencial, m’atreviria a dir, però crec que el més important de tot és tenir alguna cosa a dir, i crec que amb Laters tenim un missatge que volem transmetre. Això és el que et fa passar de ser un cantant a un artista.

Elena Aventín, Mariona Besora, Júlia Almenara

close

El més recent