Les diferents cares de la llibertat d’expressió

/
77 views

Analitzem amb persones de diferents edats quins haurien de ser els límits de la llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és tema d’imperiosa actualitat, un subjecte polèmic i de debat. Principi i dret fonamental dels individus i que garanteix l’expressió lliure d’opinions i idees sense rebre represàlies ni patir censures. Com diu l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans “totes les persones tenen dret a la llibertat d’opinió i expressió, aquest dret inclou la llibertat de mantenir opinions sense interferències i de buscar, rebre i difondre informació i idees a través de qualsevol medi de comunicació i independentment de les fronteres; ja siguin oralment,  per escrit o imprès, en forma d’art o per qualsevol altre medi de la seva elecció.”

Llibertat d’expressió en la música, la literatura o l’art

Al llarg de la història hem vist que moltes persones han utilitzat la música, la literatura i l’art per expressar les seves idees de forma lliure. Molts artistes han lluitat i ho segueixen fent per aquesta llibertat. Al llarg de la història les obres i composicions, han sigut alterades, silenciades i fins i tot, prohibides per les seves característiques transgressores, controvertides i tabús. Els artistes sempre han intentat forçar els límits que es consideren “políticament correctes”, a través del simbolisme i el contingut de les seves obres.

En l’àmbit de la música, veiem que s’ha anat evolucionant al llarg del temps, poc a poc s’han anat ampliant els recursos per poder expressar allò que l’autor vol transmetre. Cadascú pot fer una cançó sobre qualsevol tema, però en el moment en què s’ofèn algú, ja deixa de ser una cançó adequada i depassa els límits de llibertat d’expressió. 

En una entrevista que se li va fer fa quatre anys al conegut raper Pablo Hasel, trobem una citació que ens fa donar-li voltes al tema: “Sempre la llibertat d’expressió la marca qui està al poder.”

 I és que realment som lliures de dir tot el que pensem i defensem o hi ha límits establerts? Aquests qui els imposa? estan influïts per algú?”

En aquest article mirem d’esbrinar què en pensen els ciutadans de diferents edats, i és per això que hem preguntat a professorat, alumnat i familiars: què és per a ells la llibertat d’expressió, quins són els límits i si consideren que en l’actualitat es podia parlar de llibertat d’expressió. 

Què és la llibertat d’expressió?

Pel que fa a la primera qüestió, alguns dels entrevistats de més edat, com seria el cas de la Mari Carmen i de la Pilar, responen que volen “dir el que un pensa”, “sense fer mal a ningú”. En la mateixa línia es manifesten quatre professors de mitjana edat a què hem preguntat i insisteixen en el tema del “respecte als altres”. La Rosa, no obstant, defensa que s’ha de poder dir tot allò que es vulgui “fins i tot allò que no es vol sentir”. Finalment, en aquest context, destaca que cap dels tres companys adolescents als que hem preguntat ens parlen del respecte als altres.

Els límits

Quant als límits, la Mari Carmen i l Pilar consideren que sí, tot i que cal veure el “com i el quan”. El professorat veu els límits en la “llibertat de la resta” i en “l’ofensa aliena”. En la mateixa línia, tot i que amb matisos, s’expressa novament la Rosa que entén que de vegades els límits responen a la ideologia del govern del moment i això no hauria de ser així. Igualment, entén que les manifestacions artístiques estan més fiscalitzades.

Sorprèn que els adolescents preguntats pensen igual que el professorat; a excepció de la Marta, per a qui no hi hauria d’haver límits “ja que si és llibertat és llibertat.”

Podem parlar avui de llibertat d’expressió?

Sorprèn en aquest apartat la resposta de la Pilar, per a qui “tenim massa llibertat d’expressió, no s’hauria de tenir tanta. Ara la gent no té sentit, ni límits, ara es manifesten sense respecte, amb brutalitat… S’ha de tenir el cap ben posat per poder parlar i dialogar.”

L’opinió dominant en els professors preguntats és que el grau de llibertat d’expressió actualment és suficient: “Jo crec que si dius les coses on s’han de dir i ben dites, ho pots dir sempre”, ens diu la Mònica. No obstant, el Tomeu matisa que sempre és subjectiu, en tant que l’Adrià reivindica el “dret a manifestar-se”. En aquest punt, la Rosa adverteix que de vegades sota l’excusa de llibertat d’expressió tot s’hi val i no és ben bé això. Cal pensar i raonar abans de dir. No ens hem de deixar portar gratuïtament per allò que diuen els altres”.

Precisament és en aquesta qüestió on les respostes dels joves són més contundents, ja que hi ha unanimitat en el “no” i argumenten els casos del “Pablo Hassél” i, en algun cas, la referència als “presos polítics”.

A tall de conclusió

Arribats a aquest punt, ens adonem que la permissibilitat  va minvant amb l’edat i es passa de considerar que hi ha molta llibertat d’expressió a l’altre extrem, dels joves adolescents, que pensen en algun cas “que no hauria d’haver límits, ja que la llibertat és la llibertat”.

Mariona Besora, Elena Aventín, Júlia Almenara

close

El més recent