Jordi Capdevila: “Treballar com educador de gent jove és un privilegi, quan ho coneixes no ho pots deixar.”

219 views

L’exalumne i professor del col·legi Episcopal reflexiona sobre el model educatiu després de trenta-cinc anys de trajectòria professional

Jordi Capdevila, amb una llarga experiència en l’àmbit de l’educació, ens fa cinc cèntims de la seva trajectòria professional al llarg d’aquests trenta-cinc anys, de la seva relació amb l’alumnat i els companys, i de la seva opinió sobre l’actual sistema educatiu. D’entrada, ja avança que en una entrevista “no podria fer justícia a tot allò viscut en aquest temps”. 

Com exalumne de l’escola i actual professor, quant temps fa que hi ets al centre? 

Vaig entrar al col·legi Episcopal com alumne l’any 67, a primer de primària, i hi vaig estar dotze anys. A l’octubre del 86 vaig tornar a l’escola com a professor i fins ara.  

Quines matèries has impartit al llarg de la teva trajectòria professional? I en quines etapes? 

Bàsicament castellà, llengua i literatura i periodisme a Batxillerat. Puntualment quan s’ha hagut de cobrir horari, també vaig fer català a algun grup de l’ESO i a l’antic BUP. 

Canviaries la teva decisió d’haver estudiat i treballat aquí? Per què? 

No, sota cap concepte. Bé, la decisió d’estudiar va correspondre als pares i sempre els hi estaré molt agraït. I des que vaig entrar a treballar m’hi he trobat com a casa. Sempre ho he considerat un privilegi.  

Quines responsabilitats has adquirit a nivell d’escola? 

Quan estàs aquí tants anys passes una mica per totes les etapes i àmbits. Un dia estàs al capdavant del departament, un altre d’una etapa, portant un torn de colònies, o a la direcció acadèmica… Però, no és qüestió de responsabilitats o càrrecs, és qüestió de servei al Col·legi Episcopal, una gran escola. Si m’he de quedar amb alguna responsabilitat, la de tutor.    

Per què vas decidir treballar de professor? Va ser vocacional? 

Al principi no va ser vocacional, ho confesso. A més, primer m’agradaven les ciències…, però pel fet que volia cursar periodisme, vaig fer el COU de Lletres. Finalment, vaig acabar fent filologia… Però va ser tastar la docència i ja des del primer dia vaig quedar enganxat.  

Què és el que més t’apassiona de l’educació? 

El que més m’agrada de la meva feina és treballar amb joves com vosaltres i sobretot poder-vos ajudar, poder ser-hi en el vostre procés formatiu, també amb les famílies. Això no té preu. Miro enrere i veig el gran nombre d’alumnes que han anat passat per aquestes aules, ara molts amics exalumnes… En aquest sentit, la vida m’ha tractat molt bé. 

Què t’ha aportat a nivell professional i a nivell personal aquest col·legi? 

M’ho ha donat gairebé tot. Quaranta-set anys de la meva vida els he passat aquí. Fins i tot mossèn Pardell m’hi va casar, a la capella del cole.  A més, gràcies a aquesta escola he conegut molts companys i he fet molt bons amics, també exalumnes, insisteixo.  

En aquesta escola has viscut molts moments, algun que vulguis remarcar? 

Durant aquests anys n’he viscut molts en tots els àmbits. És clar, la responsabilitat durant dotze anys a la direcció acadèmica dona molt de sí. Però ara destacaria quan he tingut l’ocasió de conduir algun treball amb alumnes, des de la màxima complicitat, els veia engrescats, que hi confiaven, essent un més del grup. Aquests treballs em van du a poder entrevistar la Isabel García Lorca, la germana del poeta, o a compartir taula al costat del Nobel Camilo José Cela. Això, un professor de literatura espanyola no ho oblida. Igualment, l’oportunitat que em va oferir l’actual Directora, l’Antonieta Mateus, de poder escriure el llibre de la història dels darrers vint anys de l’escola.

QUAN EM TROBO ALGUN EXALUMNE QUE ET RECORDA I ET FA VEURE ALLÒ QUE LI VAS DIR EN UN MOMENT IMPORTANT DE LA SEVA VIDA EL VAS AJUDAR. AIXÒ ÉS EL MÉS IMPORTANT.

JORDI CAPDEVILA

Consideres que una bona relació entre alumne i professorat és imprescindible? 

Totalment. La relació entre els professors i els alumnes és clau i la diferència d’edats no hauria de ser un problema. Tot i que ha d’haver-hi una distància i no trencar la confiança, però és fonamental.   

Com consideres que el sistema educatiu ha canviat al llarg del temps? Què n’opines? 

Fatal. Penso que el pitjor canvi que s’ha fet ha estat l’eliminació de la Formació Professional de primer grau i la incorporació de l’ESO. Ho veig i ho he viscut així, em sap greu.  

Tot funcionava molt bé fins a vuitè de bàsica. Després hi havia dos anys en què els alumnes que no volien fer batxillerat feien un cicle formatiu de grau mig, i els altres se’n anaven a batxillerat.  Actualment hi ha alumnes de suport a tercer i quart d’ESO que no saben què fer. A més, ara, els nivells han baixat moltíssim. Sé que no soc políticament correcte, però ho penso així. 

El pitjor canvi que s’ha fet ha estat l’eliminació de la Formació Professional de primer grau i la incorporació de l’ESO

El major canvi de l’educació l’estem vivint actualment a causa de la Covid-19. Com t’ha afectat això a nivell professional? 

M’ha afectat sobretot tecnològicament: no és el mateix tenir els alumnes presencialment, al davant, que tenir-los a través de la pantalla. Se’m fa molt trist fer classes de manera on-line, a part de les dificultats tècniques inherents. . 

A l’aula puc observar si segueixen la classe o no, però a través d’un ordinador no tinc el seu retorn. A més, a mi m’agrada passejar entre els alumnes mentre explico… i ara, amb la COVID, has de mirar de mantenir les distàncies… I amb les mascaretes es perd molta comunicació!!!! 

Tot i així, és una cosa que s’ha d’agafar i assumir. Tots els professors vam aprendre moltíssim en dues setmanes. El primer dia que em van dir que hauria de fer classes on-line i que m’hauria de gravar no m’ho vaig creure, i vaig dir que no ho faria mai, i quinze dies després ja tenia classes gravades. 

Quin consell donaries als joves que actualment cursen el curs escolar de manera on-line? 

Paciència, constància, disciplina i sobretot aprofitar el temps. Jo crec que al jove, l’autoestima li creix quan es sacrifica i quan treballa ordenadament sense pressionar-se. Després de tot l’esforç per aconseguir el millor resultat, a llarg termini, té el seu fruit. 

ELS JOVES HAN DE SABER ORGANITZAR-SE I SER FELIÇOS ALHORA.

JORDI CAPDEVILA
Jordi Capdevila durant una classe de llengua castellana

Clàudia Cuñat, Judit Gatnau, Marta Bernat 

close

El més recent