Mireia Badia: “El Govern comunicava missatges contradictoris; sort en vam tenir de l’organització i del sentit comú dels sanitaris”

35 views

La infermera de l’Hospital Santa Maria de Lleida detalla com han viscut alguns dels moments més durs de la pandèmia

Mireia Badia Bernaus (Cervera 1971), va estudiar Infermeria i al cap d’uns anys Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Lleida. Va descobrir la seva vocació com a voluntària a la residència d’avis de Cervera. Actualment, i des de fa vint-i-set anys, treballa al Socio-sanitari de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Prèviament, ho havia fet a l’Hospital Comarcal d’Igualada, a l’Hospital Arnau de Vilanova i al CAP de Cervera, a més de voluntària a Medicus Mundi. 

De què treballes i en què t’especialitzes?

Treballo com infermera, especialitzada en Geriatria, al Sociosanitari de l’Hospital de Santa Maria, específicament a l’equip PADES: un equip de suport a domicili.   

La nostra feina és anar als domicilis en aquelles situacions de cronicitat avançada, o patologies terminals i el nostre objectiu és millorar la qualitat de vida perquè hi ha certes patologies i situacions que no es poden curar però si alleugerir, intentem controlar els símptomes que donen malestar al pacient (físics i emocionals) i donar suport a les seves famílies per tal que els puguin cuidar a casa en el seu procés de fi de vida.

Vas amb por a treballar per por a agafar la Covid-19?

A treballar no s’hi pot anar amb por, ja que et bloqueges i no pots treballar. Hem anat a treballar amb molt de sentit comú, respecte i precaució, prenent totes les mesures possibles que hem anat duent a terme durant la nostra carrera i el nostre aprenentatge. Ho hem fet de la mateixa manera que hem actuat davant altres infeccions i epidèmies, com grips o qualsevol patologia infecciosa que hi pot haver a l’hora d’atendre un pacient.

T’has vacunat? Has patit algun efecte?

 Jo sí que m’he posat la vacuna. És veritat que he tingut efectes secundaris habituals: vaig tenir una mica de dolor al braç i cansament. No obstant, prefereixo tenir els símptomes que causa la vacuna que no passar la malaltia.

Penses que la vacuna s’hauria de posar a tota la població?

Sí que recomanaria que es posés a tota la població, sempre tenint en compte que en situacions de malaltia avançada una simple febre pot ser més perjudicial que beneficiosa.  

En el moment que tota la població estigui vacunada serà un factor de protecció respecte a tota la població. I la vacuna no ha estat mai obligatòria ja que els sanitaris no podem obligar les persones a posar-se- la; però si que pensem que és recomanable. Atesa la situació, alguns governs sí que obliguen els seus ciutadans posar-se-la.

Com ha afectat la covid en el teu dia a dia a la feina?

La COVID-19 ens ha afectat, sobretot al principi, pel desconeixement, pel caos i l’alerta que es va crear; per la falta de coneixement i previsió i la falta de material entre altres factors. Vam anar a treballar moltes vegades sense equips de protecció adequats ni mascaretes. Al principi no sabíem que havia arribat la COVID, molts dels nostres pacients ja tenien aquest virus. Però a mesura que anava passant el temps, vam poder aprendre més i millorar  la informació gràcies als científics i professionals i adaptar-nos millor a la situació.

Creus que s’ha portat bé l’organització sanitària als hospitals?

En un principi l’organització va ser pèssima, ningú coneixia la situació per la falta d’estudis i informació fiable. No hi havia previsió dels materials o mesures necessàries. A més, el govern comunicava missatges contradictoris  la qual cosa no ajudava res en l’organització. Amb el temps va anar millorant gràcies a l’organització dels mateixos sanitaris i d’altres organitzacions que van ajudar, treballàvem sobretot amb sentit comú.

Podem donar les gràcies per tenir bons professionals i investigadors en el sector sanitari. Cada vegada l’organització és millor perquè tenim més coneixement de la COVID: hi ha més informació i els sanitaris estan més preparats, d’aquesta manera podem afrontar millor la pandèmia.

Han baixat el nombre de contagis respecte al mes passat?

Des del primer dia ha sigut cíclic, el nombre de contagis ha anat pujant segons el comportament de la població. En quant va disminuir el confinament i es va aplicar la falta de sentit comú als grups socials vam experimentar un nou augment de contagis; en canvi, quan es va confinar per obligació i es van intentar evitar les aglomeracions vam aconseguir disminuir el nombre de contagis. L’època que hi va haver més contagis va ser després de Nadal sobretot en grups familiars. En qualsevol moment pot tornar a pujar o baixar.

Heu estat els sanitaris ben protegits contra la covid?

La COVID  no és un ésser viu, no té preferències. La prevenció i la precaució de les mascaretes i guants amb la neteja i desinfeccions per mig han estatmesures molt importants per evitar el contagi. I també evitar les aglomeracions, un factor molt important. En un començament ens vam adaptar a la roba que ens donaven les associacions, per exemple, bates, bosses d’escombraries, peücs, gorros. Entre tots intentàvem ajudar-nos.

Moltes famílies han patit perquè els sanitaris anàvem a casa amb possibilitat de portar el virus. Però la veritat és que qui més s’ha protegit han sigut els sanitaris.

IMATGE DE SANITARI AMB TRATGE DE PROTECCIÓ (FOTO PIXABAY)

Treballes amb grup bombolla?

Si, som dos infermeres, un metge, una treballadora social i, un cop a la setmana, una psicòloga i una fisioterapeuta. Som quatre equips. El dia que ens toca fer guàrdia treballem amb professionals d’un altre grup bombolla.  

Sempre portem mascareta i tenim precaucions dins del propi grup bombolla, sobretot quan anem en cotxe als domicilis, donat que és un espai reduït on hi passem molta estona.

Encara esteu a la mateixa situació d’abans, quan no teníeu personal suficient?

Sempre hem tingut falta de personal, sobre tot en períodes de vcances, donat que poques vegades tenien cobertura. En aquest període s’ha agreujat per l’augment de baixes. On ha estat realment greu és a les residències, sempre s’ha donat un tracte excel·lent als nostres avis, tot i que el personal ha treballat sempre sota mínims i amb uns convenis diferents als hospitalaris.

Només ha faltat una pandèmia com aquesta per tal que aquestes carències s’aguditzessin, simplement es quedaven sense personal i no en trobaven per cobrir i donar aquelles cures que sempre s’havien donat de manera sensible.

 Alex Mihoc, Candela Esteve, Joel Franco.

close

El més recent