Jesús Sauret: “Qualsevol cosa que et puguis imaginar em dona inspiració per començar a construir”

/
21 views

El Jesús Sauret és professor i exalumne del Col·legi Episcopal. Llicenciat en Història de l’Art (UdL), diplomat en Conservació-Restauració en especialitat de Document Gràfic i Màster en Gestió del Patrimoni dedica bona part del seu temps de lleure a crear objectes antics que li serveixen com a material didàctic. És allò que es diu un inventor. En l’actualitat integra un grup de recerca de la Universitat de Lleida que treballen en un projecte de museu virtual de materials antics. 

Sabem que ets exalumne del Col·legi. Quin any vas acabar? Quin batxillerat vas cursar? Llavors no hi havia les modalitats d’ara veritat? 

Crec que vaig acabar al 1997, llavors no hi havia batxillerat, era diferent, havies d’escollir entre ciències o lletres. Vaig començar amb la modalitat mixta en la que feies matemàtiques i literatura i a la primera setmana em vaig canviar a lletres pures. 

Quines carreres vas estudiar? I perquè? 

Primer vaig estudiar Història de l’art i després vaig fer Conservació i restauració dels béns culturals. Bé…. quan estava fent el últim curs aquí al Col·legi que en aquell temps es deia COU havies de triar i no ho tenia molt clar. 

Vaig fer una primera llista on vaig valorar les sortides professionals i finalment vaig estar parlant amb un professor que em va convèncer de fer el que m’agradava. A mi el que m’agradava era Història o belles arts; finalment em vaig quedar a mig camí, és a dir, Història de l’art. 

Perquè et vas voler dedicar a l’ensenyament? 

Va ser una mica de casualitat perquè no m’ho havia plantejat massa però va sortir l’oportunitat de fer unes classes on m’ho vaig passar molt bé i em va agradar molt. 

A partir d’allí vaig començar a fer cada cop més classes, fins que em vaig quedar només fent de professor.

Quins avantatges i desavantatges trobes com a professor de l’ESO? 

L’educació a l’ESO t’obliga a estar molt al dia perquè tens alumnes que tenen entre dotze i catorze anys, és una edat molt divertida; i com a desavantatges també et diré que és una edat molt complicada perquè és una edat on estan en un punt de creixement tant físic com mental i és una mica estressant a vegades, 

Que és allò que més t’agrada de la teva professió? I el que menys? 

A mi m´agrada molt fer classes, m’ho passo molt bé. I el que menys, suposo que la

Sabem que t’agrada crear materials inventats. Què és allò que pretens aconseguir amb aquests invents a les classes? 

Això va començar una mica de casualitat perquè com que m’agrada molt la historia, m’agrada reproduir objectes antics. Pel fet de fer de professor vaig trobar l´excusa per aplicar-ho a les classes, per treballar sobre aquell objecte o, de vegades, simplement ho utilitzem per cridar l’atenció de l’alumnat. A mig d’un temari si puc extreure un objecte que els engresqui doncs m’ajuda a explicar. 

Això ho vaig començar una mica de casualitat i, poc a poc, conforme vaig anar entrant i vaig anar fent objectes, vaig descobrir que hi havia tota una teoria darrera que és l’ensenyança amb objectes, els museus escolars etc. A partir d’allí m’he anat documentant i utilitzant aquests objectes d’una manera més científica, més acurada.

Consideres aquest talent de construcció com una afició? 

Si, m’ho passo bomba fent-ho. Ahir mateix estava fent un larari romà i vaig acabar a les dos de la nit perquè em vaig entretenir. És una cosa que m’agrada molt i llavors ho aprofito per fer les meves classes però no em suposa un esforç prepara-ho. 

Què representa per tu? 

Un passatemps, un hobby i una quantitat d’informació terrible perquè fent els objectes busques t’informes. Ara mateix, penso que he adquirit una quantitat d’informació bastant important sobre tècniques antigues. 

Fas classe, ets tutor, ets pare de tres nens… d’on treus el temps per aquestes tasques? 

A la nit, a casa no hi ha temps, llavors es tracta de fer-ho quan tots dormen, a partir de les deu de la nit fins a la una. 

Quina es la teva font d’inspiració?

Qualsevol cosa que et puguis imaginar em dona inspiració per començar a construir. Quan estàvem fent un instrument i tenia el problema de fer les cordes, ho vaig solucionar a través d’un programa que explicaven com fer-ho. També m’inspiro a través de tots els materials que tinc a casa. 

Rabec medieval

Quins instruments has fet? I quin ha estat el que més t’ha costat? 

El que més m’ha costat ha estat el rabec, que es una mena de violí del segle X. M’ha costat moltíssim, primer per aconseguir els materials, ja que les fustes autòctones d’aquí costen moltíssim i vaig haver de talar un arbre, deixar que s’assequés. Jo, com no soc luthier, hi ha moltes tècniques que no les utilitzo i vaig haver de parlar amb molts luthiers per informar-me, per solucionar els problemes que em sorgiren durant la realització. Però al final sonava bé. 

Per què un rabec? 

Perquè treballo molt amb maletes didàctiques que són una mena de caixa, on poses diferents reproduccions u objectes que serveixen per explicar un tema. En aquest cas, va ser la música dels joglars que tenen diversos instruments: una caramellal les flautes de pan o al flauta vikinga. A partir d’aquí em faltava un instrument de corda. Jo ho feia exactament sobre els instruments del segle X per veure com sonaven, quin era el volum i com podien sonar les peces de l’època i per aquesta raó vaig decidir fer el rabec. 

Crec que la inspiració va ser per un article sobre els joglars, sobre la música medieval, que em va cridar l’atenció i vaig pensar que seria interessant reproduir-lo. Vaig buscar els instruments més interessants i de la iconografia, de la documentació que tenia o de les poques restes que s’han trobat d’aquest tipus d’instrument. 

A part de fabricar-ne en toques algun? 

Grapejo una mica la guitarra, faig el que puc. 

Als teus alumnes els hi fas fer manualitats d’aquest tipus? 

Si, aquest any hem creat una assignatura optativa a primer i segon de la ESO, l’arqueologia experimental que funciona com un projecte on els alumnes decideixen l’objecte que volen reproduir i el reproduïm intentant aproximar-nos el màxim possible a les tècniques antigues; i a partir d’aquí, és on busquem la informació. Per exemple, la lira quin so tenia? Es sentia fort o fluix? Quines cultures la van utilitzar? Quins materials?.

Et va servir el confinament per bastir nous projectes? 

Sí, com tenia molt temps però pocs materials vaig començar a xafardejar per internet, va sortir una ara portàtil i la vaig estar fent. I d’allí va sortir un taller i una tècnica de joieria medieval que és el refugiat. També vaig trobar molta informació de com es feien les celebracions litúrgiques en aquella època.

Has rebut algun premi o algun reconeixement gràcies aquest talent? 

No. 

T’has plantejat mai, dedicar-t’hi professionalment? 

No, perquè passaria molta gana. Això implica molt temps i el problema que tinc és que he arribat a un punt en què cada vegada tinc menys coses que puc fer. Però sí que és veritat que hi ha peces que es podrien vendre perfectament, el que passa és que si tu comptabilitzes tot el temps que t’hi has dedicat i a quin preu que ho hauries de vendre no et surt a compte.

Quin és el teu nou projecte de cara al futur? 

Doncs mira estic amb el tema dels museus virtuals, que és un tema que m’interessa molt. Estem amb un grup d’investigació de la universitat on ho estem treballant i ara tenim un munt d’objectes amb els que hauríem de crear una mena de museu escolar o també es podria fer un museu virtual. En aquests moments estem amb un museu virtual de la pesta amb objectes de la pandèmia que s’anomena Pandemic Objects. I després hi hauria el tema del museu escolar. Tots els objectes que utilitzem a la optativa es guarden per convertir-los en un museu, això vol dir documentar-los i crear material que faci possible que es pugui utilitzar a les classes com a element didàctic. Perquè sinó no té raó de ser que fem un museu escolar a un col·legi.

Aquests dos són els projectes que tinc més en ment. A més a més, pel que fa als objectes estic fent un larari que es un altar domèstic romà, que suposo que la setmana que ve ja el tindre enllestit.

Mascara mortuoria i Larium
close

El més recent