Reaccions oposades després de la mort de Maradona

54 views

La mort de l’ídol argentí, exjugador del Barça, ha provocat un gran impacte social

Diego Armando Maradona va néixer el 1961 a Buenos Aires i va morir el 25 de novembre de 2020 a Argentina. A partir dels 9 anys, va començar a jugar a futbol, un esport que va marcar la seva vida.

El futbolista argentí va ser un dels més grans jugadors de la història marcada per la seva habilitat amb la pilota i la seva depurada tècnica. Tot i això, la trajectòria de Maradona va ser molt irregular degut al seu caràcter difícil, els problemes de salut i l’addicció a les drogues, que van fer malbé la seva carrera. Però, això no va ser un impediment per a què en diferents etapes de la seva trajectòria, fos una persona brillant. El 1979, va guanyar el campionat mundial juvenil amb la selecció del seu país i va triomfar dos anys després amb el Boca Juniors. Tot això, el va portar a jugar amb el F.C. Barcelona (1982-1984), amb el Nàpols (1984-1991) i el Sevilla (1992-1993). Abans de retirar-se, el 1997, va jugar amb diferents equips d’Argentina, selecció amb què va participar en quatre mundials i es va alçar amb el títol a Mèxic. Després de retirar-se, va exercir com a entrenador, directiu, presentador esportiu i presentador de la TV. Al 2008, va ser nomenat director tècnic de la selecció Argentina de futbol, ell va reconèixer a Leo Messi com a successor seu.

Vida privada

La vida privada de Diego Armando Maradona no va ser tan icònica com la futbolística. Està marcada per fosques etapes relacionades amb drogues, temes familiars, amistats…

Maradona ha tingut tres matrimonis durant la seva vida, cap li va sortir bé. A més va conviure amb altres dones. Una de les moltes polèmiques que va protagonitzar, va ser la denúncia que va rebre per part de la seva exdona Rocío Oliva, per violència de gènere, on posteriorment es van publicar imatges on es veu clarament l’abús. A partir d’aquesta primera denúncia, va sortir una llarga llista amb noms de dones que van ser assetjades pel crac argentí. Altres escàndols que van sortir a la llum, i un dels més recents, va estar l’acusació de Maradona a la seva exdona, Claudia Villafañe, per quedar-se amb una part de la seva fortuna; ella ho va negar  afirmant que no li devia res i que mai havia parlat de temes relacionats amb ell per a  poder viure sense polèmiques i amb  tranquil·litat. Ella no ha estat la única persona a la que Diego va acusar de robatori o expropiació de béns, ja que també ho va fer amb Oliva. Diego és pare de cinc fills, però encara està per confirmar que en tingui dos més. 

En aquest sentit i com a denúncia a la imatge més fosca de Maradona, la futbolista de l’equip del Pontevedra va rebutjar fer el minut de silenci per algú a qui considera un “violador, pedòfil, putero i maltractador”. Paula Dapena, de 24 anys, es va negar a respectar l’homenatge a Maradona i en senyal de protesta, es va asseure al camp, d’esquena a la resta, durant el minut de silenci.

Homenatges per la seva mort

Se li han fet diversos homenatges com el que podem trobar dins del museu de Boca Juniors a Buenos Aires o a l’altar construït a la ciutat de Nàpols a Itàlia.

Maradona va ser enterrat al Jardí de la Pau a Bella Vista. Tots els seus seguidors van acompanyar el fèretre fins al cementiri. Als partits que es van jugar a l’Argentina, després de la seva mort, es posava la cançó “life is life”, mentre es realitzava el minut de silenci. Els jugadors del Nàpols, van sortir al terreny de joc portant el “10” de Maradona. Durant la Europa League, també van fer un homenatge abans de començar els partits.

Desprès de la seva mort, el govern argentí va permetre que les restes del futbolista descansessin durant uns dies a la seu governamental, a la Casa Rosada, però la situació descontrolada dels afeccionats va depassar les previsions i es va haver de fer marxa enrere. Fins al punt que els policies disparaven boles de goma i l’esprai de pebre per tal de dissoldre la multitud. Hi van haver molts ferits i detinguts. Per la seva part, els aficionats del Nàpols van realitzat un mural a Maradona, on els afeccionats dipositaven espelmes i altres objectes al·lusius.  

Hem formulat algunes preguntes a professors de l’escola que van viure l’auge de Maradona, per tal de conèixer una opinió contrastada i que el lector es pugui formar un criteri a propòsit del futbolista. 

1-  Creu que Maradona ha estat el millor jugador del món?
2- Considera Maradona un mite? Per què?
3- Considera vostè que se’n ha fet un gra massa?
4- Vostè pensa que mai una dona podrà tenir el relleu de Maradona?
5- Diferències entre Messi i Maradona.

JOSEP AMETLLA, professor del Departament de Socials

  1. No, crec que cada  jugador mostra unes qualitats diferents.
  2. No, un mite ha de tenir una vida exemplar en tots els àmbits de la vida professional i   personal, cal ser un exemple de vida i Maradona no representa aquests valors.
  3. Si, cal però analitzar els mitjans de comunicació argentins que han afavorit aquesta imatge del jugador.
  4. Crec que qualsevol persona que realitzi un  esport pot assolir el seu propi objectiu. 
  5. Futbolísticament totes dues excepcionals, a nivell de personalitat  totalment oposats.

JORDI CAPDEVILA, professor del Departament de Llengües

  1. No dubto de la seva qualitat, inqüestionable. No obstant, crec que Messi ha estat millor i més regular, durant més de temps. Potser els argentins, ja ho sé, no pensen el mateix.
  2. A nivell mundial, no. Entenc que a Argentina, sí. El mite, de per sí, té unes connotacions majors i, de passada, positives: no és el cas d’aquest jugador. D’altra banda, penso que un futbolista mai hauria de ser un “mite”: em temo que en aquest sentit es perden els referents. A més, hauríem de parlar d’una persona íntegra en tots els sentits… i em temo que aquest jugador va perdre el control de la seva pròpia vida, no era ell mateix.
  3. De totes, totes. Però, sembla que ara més que mai, la societat necessita motius, elements per expressar i extreure emocions… que no tenen res a veure amb la racionalitat. 
  4. Dissortadament, ho veig molt difícil: tant de bo es poguessin igualar dones i homes, també, en el món de l’esport. Això passaria per rebaixar els fums dels futbolistes homes i reconèixer el paper que poden arribar a tenir les futbolistes dones. Crec que el que estem vivint en el futbol professional, d’elit, és un pecat: milions i milions.  
  5. El Messi em sembla un jugador molt més regular i molt més complet. El Maradona dominava com ningú el malabarisme i la pilota en un espai molt petit. D’altra banda, Maradona no defugia mai la polèmica, al contrari de Messi.

OSCAR LABELLA, professor del seminari de Música i exfutbolista i exentrenador

  1. Crec que ha estat el número 1 juntament amb d’altres jugadors. 
  2. Si, perquè tenia un caràcter especial i la seva forma de jugar era bastant innovadora. 
  3. Avui en dia, la majoria de mitjans de comunicació són molt sensacionalistes i aprofiten l’ocasió. De totes maneres, sent un número 1 com ha estat, es mereix aquest reconeixement o aquest rebombori.
  4. Evidentment que sí, de moment en un altre àmbit, ja que el futbol femení encara no ha arribat a la professionalitat i, per tant, no té tanta repercussió. Però, penso que ja hi ha dones que tenen tant o més relleu que Maradona en el món actual. 
  5. Les diferències estan més fora del camp que no en el joc. El joc és similar: rapidesa, tècnica, gol i físic, però en la vida pública la imatge d’en Maradona era molt més extrovertida que la d’en Messi. A més, les pràctiques amb estupefaents són molt diferents, en Messi de moment no s’ha confirmat que hagi pres drogues.

BRAULIO MADUEÑO, professor del departament de Socials

  1. Sí. 
  2. No ho tinc clar. 
  3. Segur. 
  4. No ho crec.
  5. Messi té el pèl més llis. Maradona tenia més discurs. La veritat, cap dels dos futbolistes m’interessen. 

JOSEP MARIA MIRADA, professor del departament de Llengües

  1. Per a mi, no.
  2. No, Pelé o Messi han estat millors.
  3. Crec que se n’ha fet un gra massa, per mi no deixava de ser un pobre desgraciat que va caure en la droga… a part del circ mediàtic que portava a sobre.
  4. Sí, però el món és com l’hem fet…
  5. Crec que no es poden comparar com a persones, Messi encara li queda molta vida per davant per poder-lo comparar. Com a jugador,  per a mi, és millor Messi.

Conclusió:

Hi ha una gran part de la població que tot i haver sortit aquestes notícies a la llum, haver-se demostrat el casos de violència de gènere, d’abusos i maltractaments, el segueixen veient com un gran ídol i persona; en canvi una altra part de la població el veu com és de veritat. Hem de ser conscients i tenir en compte que el fet que sigui un gran futbolista i que hagi fet història dins del món de l’esport, no ens ha de fer oblidar el que ha fet com a persona, el tracte als altres, i les repercussions que han tingut aquests en la vida de les persones més properes a ell. Està molt bé que es reconegui la seva etapa futbolística i la seva evolució com un dels millors, però al cap i a la fi, el que de veritat importa és la persona i els valors i actituds d’aquesta, i com hem pogut observar, Maradona no ha estat mai un exemple a seguir.

Foto de Pixabay

Elena Aventín, Mariona Besora, Carla Labella, Jana Torres, Júlia Almenara

close

El més recent