Òscar Labella, professor de música del Col·legi Episcopal de Lleida

Òscar Labella: “La música influeix molt en el teu estat interior”

/
70 views

Un professor del Col·legi Episcopal de Lleida, ens mostra la seva perspectiva sobre la música en diversos àmbits

L’Òscar Labella és mestre de música d’educació primària al Col·legi Episcopal Lleida, cap del seminari de música, coordinador de l’aula de música d’extraescolars i director de la banda del col·legi i la dels professors, i ens atén per tal d’explicar els canvis en l’assignatura a causa del Covid i com va aparèixer la música a la seva vida.

Com va començar la teva passió per la música?

La meva passió per la música va començar al voltant dels 10 i els 12 anys, quan em va agradar molt un equip de música que va comprar el meu pare, que era un compacte. Clar, estem parlant de fa vora de 40 anys i no existien els aparells tan grossos d’avui en dia, tan sols hi havia una platina, un tocadiscos i la ràdio. Es podia gravar en una cinta de casset; en una cinta magnètica es podia gravar cançons, i allí escoltàvem la ràdio. Les ràdios tenien unes taules mescladores on es podien grabar barreges de cançons i allí va començar la meva passió, com a di joquei entre cometes. Feia les meves cintes de les cançons que més m’agradaven i les fusionava.

Toques algun instrument?

Després de descobrir Els Beatles, ja que vaig voler tocar les seves cançons. Jo no sabia res de música, però aquí al col·legi tenia un company que estudiava guitarra i li vaig dir que perquè no m’ensenyava a tocar-la. Feien unes jornades culturals i deixaven actuar a les persones, et podies presentar i actuaves al saló d’actes. Així va ser, vam practicar dues setmanes, vaig començar a aprendre alguna cançoneta i ens vam proposar de fer una petita actuació a l’escola. 

A part de la guitarra,  toco els que estan relacionats amb ella, com el baix elèctric, l’ukelele, la guitarra elèctrica… i després com a afició, al ser profesor de música, doncs grapeges una mica el piano i la bateria.

Pertanys en alguna coral?

No, el cant coral no l’he fet quasi bé mai, no era una de les meves passions, però un any vaig anar a fer un curset de formació a La Seu d’Urgell i vaig conèixer a un director de corals que es diu Basilio Astulez, i em va apassionar la seva manera de dirigir les corals. De fet, dos anys després va haver-hi una altra formació i m’hi vaig apuntar solament pel director. Però jo trobo que és una cosa que has de tenir des de ben petit interioritzat.

Com vas saber que la teva afició podia ser la teva professió?

Doncs ho vaig decidir molt aviat, però no sabia que la meva professió seria ser mestre, jo no volia ser mestre, volia ser músic. Perquè vaig pensar que si aquesta afició la traslladava a la professió, era una professió que mentre tinguessis ús de raó la podies fer. Mentre que hi ha d’altres professions més físiques que arriba un punt que afectaran la teva capacitat de treball. Per exemple, si ets un agricultor, depenent de com estiguis no pots ficar-te a treballar al camp. Al ser músic això no passa.

Creus que la música està molt present en l’escola que treballes?

Jo penso que si, jo intento que estigui el més present possible dins de tots els àmbits, començant per les misses, comunions, animacions pels més petits i a tots els festivals que fem a l’escola i l’assignatura. Fins a 2n d’ESO es fa l’assignatura de música i s’està introduint la informàtica musical, per tal que estiguin més motivats.

Creus que té el mateix valor que alguna altra matèria? Per què?

Jo crec que té molt de valor i tot depèn de quin curriculum estiguem parlant. Si parlem del de primària, jo penso que té un valor brutal. Sempre els dic als meus companys: “Digueu-me algun alumne que faci música i tregui males notes”, no n’hi ha cap, almenys que jo conegui. Els nens que estudien música tenen un grau de concentració més gran que un que no n’estudia, està demostrat científicament que les neurones dels dos hemisferis del cervell s‘interrelacionen millor, ja que es fa lírica i una mètrica a la vegada. Amb l’assignatura de música es podrien fer totes les matèries. Una altra cosa és que, a partir de determinades etapes com l’ESO i el Batxillerat no estigui al currículum o no estigui valorada. Per mi, evidentment, té un valor màxim.

Ens han explicat que al Col·legi Episcopal de Lleida hi ha un grup musical pels alumnes, és cert?

Si, La Banda és l’únic que té relació amb la vostra etapa, és a dir, amb l’ESO i Batxillerat. Des de La Banda intentem fer les orles i qualsevol activitat com Secundària Rock, coses que tenen relació amb el col·legi.

I pel professorat, n’existeix algun?

Si, la Proband. És el grup de professors del col·legi. Vam començar sent un duo i després vam anar afegint gent. Ara potser fa sis o set anys que ja tenim una banda estable.

Com se us va ocórrer crear aquest grup?

La idea de la banda d’alumnes va sorgir en el moment en què em van contractar, l’antic director Josep Birbe, no Bisbe que molta gent s’equivoca, com ja us he comentat que jo sóc exalumne i al Josep jo el vaig tenir com a entrenador de futbol sala i, bueno, el coneixia de tota la vida, em va dir: Òscar has de fer, volem que hi hagi una banda al col·legi. I així va ser, m’ho van encarregar i jo vaig començar a fer un càsting i, a partir d’allí vam formar una banda que, de fet, aquest any és el desè aniversari de la fundació de la banda i volíem fer alguna cosa especial, però degut al Covid no ho hem pogut fer. Esperarem haver si l’any que ve ho podem fer.

És específic per a alguna franja d’edat?

Màxima no és segon de Batxillerat perquè, de fet, hi ha alguns ex-alumnes que continuen. De fet, va ser el mateix director, Josep Birbe, el primer any quan vam acabar la temporada ens va convidar a un berenar, allí al bar del col·legi i va venir a donar les gràcies pel que havíem fet. Va comentar als membres de la banda que això no acabava aquí, vull dir hi havia algú que estava fent 4rt de l’ESO, algú que estava a segon, però de Batxillerat no hi havia ningú i va dir que en un parell d’anys quan acabessin l’escola si volien continuar, podrien. De fet, hi ha hagut diversos alumnes, no sé si coneixes al Gerard Barratxina, la Lucía Sesé que de fet ella ve a veure’ns encara que ja no estigui al col·legi i ve als assajos, l’Aleix Molina, molts exalumnes que han continuat venint perquè tenen una vinculació amb la banda, es crea com una mena de família i poden continuar. 

L’edat mínima és a primer de l’ESO, pot ser que tinguin dotze o tretze anys, però va per aquí.

Hi pot participar tothom o hi ha algun requisit?

Que es sàpigui música i que tinguin ganes de fer-la. Han de tenir un mínim de qualitats. Sí que es pot presentar tothom, hi ha gent que no ha estudiat mai música, però li agrada cantar i canta bé, doncs endavant o també mai he estudiat guitarra, ho he fet autodidacta i t’aprens la cançó, la toques al càsting i et surt bé, doncs cap problema.

Feu actuacions a tot tipus de públic o sols pels alumnes de l’escola?

A fora no, bueno, de fet, hem participat en dos actes solidaris. Un va ser a la inauguració de les cases de l’antic seminari, al carrer Canonge Brugulat cantonada amb el carrer Maragall, van tallar el carrer per a la seva inauguració i la banda va fer una actuació per a tot el veïnat. Després fa dos anys vam participar davant de la catedral en un acte solidari on hi havia moltes paradetes i nosaltres vam anar per una identitat solidària a fer una actuació gratuïta per recaptar alguna cosa pels més desvalguts. A l’auditori també vam actuar dins d’una obra de teatre posant la banda sonora  també per un acte solidari i una altra actuació al cafè-teatre per reivindicar els drets de les dones aquí vam actuar i vam fer no woman, no cry de Bob Marley.

A part de veure la música com un entreteniment, consideres que té més fons, com en els sentiments o per ajudar a les persones?

Correcte, sí! Completament d’acord. De fet, abans de dedicar-me a ser professor, mestre, una vegada tenia la carrera acabada, però encara no exercia de mestre em vaig plantejar de fer un màster en musicoteràpia perquè hi crec molt en això. Crec moltíssim en que la música, allò que diu que “amança les feres” i que et fa estar en un estat d’ànim diferent. La música influeix molt en el teu estat interior, si tu escoltes una música agradable i estàs molt a gust potser inclús una menjada amb els teus familiars o amics sigui molt més agradable i molt millor que si estàs en un lloc on la música és desagradable amb la mateixa situació fa que allò no estigui bé. Ampliant aquesta informació que jo vaig pensar, els avis, jo crec que la gent d’Alzheimer s’hauria de tractar amb música, musicoteràpia. Ahir va sortir una notícia, la de la ballarina del Llac dels Cignes relacionada amb això, és el mateix. Aquella senyora li posen la música i comença a ballar. Però jo recordo que la meva padrina quan tenia Alzheimer cantava alguna cançó quan li posaves una cançó de la seva època li arribava al cervell, està a la memòria i allò estimula alguna cosa. Jo penso que si això s’estudiés i es treballés bé podria ser una forma d’ajudar a aquestes persones per fer-los recordar alguna cosa o que no perdessin tant. 

La Covid-19 ha afectat a la teva carrera professional o segueix igual que abans?

M’ha afectat amb la metodologia amb la que hem de fer les classes, hem hagut de fer les classes online, preparant-nos per fer el Zoom, els Meets, els Teams… i tot això i ja està. Tant aquí com a l’escola de música on faig classes, el mateix, exactament igual. Clar que ha afectat i ha afectat també personalment en que no hi pot haver cap concert, no podem fer cap actuacioneta de res… llavors clar, els assajos són bastant avorrits perquè, clar, cantar amb mascareta, és bastant penós. 

Moltes gràcies per la teva col·laboració, ha estat un plaer fer-te aquesta entrevista. Estem molt agraïdes de poder haver comptat amb tu!

Al finalitzar l’entrevista amb l’Òscar Labella, vam estar comentant la situació que estan vivint en l’actualitat la major part dels músics i ens va fer una reflexió crítica sobre aquest tema. Considera que actualment, les circumstàncies dels músics són molt complicades, ja que alguns s’han quedat sense feina a causa de les restriccions imposades per la Covid-19. A més a més, no s’asseguren que cobraran de l’atur si no treballen, perquè molts músics treballen en orquestres i es donen d’alta solament els dies que treballen. Per tant se’ls fa molt difícil obtenir un subsidi per a poder tirar endavant la família. A més a més, també ens ha explicat que no hi ha cap categoria específica per als músics, sinó que estan a la mateixa categoria que els torers i els “circenses”. Sens dubte, la música està totalment present en tots els àmbits, però sovint no es pensa en les persones que la creen, en els músics de les orquestres o simplement en qualsevol persona relacionada amb aquest art.

Ariadna Garreta, Helena Santos, Ikram Bouali, Dina Sorouri i Violeta Teixidó

close

El més recent